Resultats de la cerca

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

És autora dels reculls poètics Florida 1914-1919 1919 i Vida amorosa d’una dona 1964 Alguns dels seus poemes també es publicaren a La Revista i en l’antologia d’Esteve Albert, Les cinc branques Poesia femenina catalana 1975 Bona part de la seva obra gira al voltant de la música, la família i la natura

Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde a València Entre el 1667 i el 1668 participà en diversos certàmens poètics, generalment amb composicions en castellà En són un exemple uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata, i uns quartets de tema mitològic publicats el 1668 A la justa en honor de sant Joan de Mata i Fèlix de Valois 1668 fou premiat per un romanç en català, Cantar vull en bona xança , publicat a València el 1669

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Vespres Fou prior dels convents de Cervera 1709 i de Barcelona Era membre de l’Acadèmia de Barcelona 1729, de la qual fou director 1734-43 Publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar Reloj de la buena muerte Barcelona 1711, apareguda anònima, un aplec de meditacions per a ús dels membres de la Congregació de la Bona Mort del convent dels agustins de Barcelona, i El solitario en el poblado Barcelona 1744

Vida i obra Fou apuntador i actor Prengué part en una polèmica literària amb Cándido María Trigueros amb l’opuscle Recurso de fuerza al Tribunal Trigueriano contra las Cartas del Diario Madrid 1788 El seu primer èxit fou el 1768 amb Perder por su tiranía reino, esposa y libertad Una bona part de les seves trenta-set comèdies i vuitanta sainets han restat manuscrits Escrigué el poema heroic España gloriosa por su ilustre hijo Barcelona 1779 Usà com a pseudònim Paulino Monthesinos Cijón , i Moratín el considerà un dels responsables del mal gust teatral del seu temps Bibliografia…