Resultats de la cerca

Doctorat en medicinaa Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord “La Tramontana”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant” Publicà dos reculls de poemes Camins 1976 i…

Fou prevere i doctor en teologia Publicà La illustríssima catalana, la protomàrtir de les Espanyes, barcelonesa gloriosa Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària Barcelona 1642, en prosa, però que conté un llarg poema en octaves reials Triümfo d’Eulària en Montjuïc , d’estètica cultista i alè èpic, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària , de to molt més popular

Vida i obra Només se sap que prengué part en el certamen poètic de València del 1474 amb el poema En totes parts vostra bondat destilla , i en el del 1486, on participà a la joia del robí amb el poema Venint en lo món superna rehina Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…

Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a El arte…

Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, de Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc

Eclesiàstic, doctor en teologia, estudià a Gandesa, Tortosa, Barcelona i València exercí de prior a Batea 1608-19 i de rector a Gandesa 1619-53 Deixà manuscrites unes notes històriques sobre Gandesa d 1619-d 1640 en el llibre de baptismes parroquial, en llatí i català, amb notícies sobre la incidència de la guerra dels Segadors a la contrada Manuscrites eren també la Memòria dels drets parroquials i la Consueta in ecclesia paro-chiali Gandesiae , avui perdudes

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les activitats modernistes…

Formà part del consell de redacció de la revista Cairell Com a poeta publicà Espenta 1979 Professionalment dedicat al periodisme, ha realitzat una tasca de reflexió sobre la societat valenciana que es reflecteix en títols com Vicent Ventura converses amb un ciutadà 1993 i en els assaigs Un país possible Identitat valenciana i modernització 1989 i Els temps moderns societat valenciana i cultura de masses al segle XX 2002 Com a narrador i novellista ha publicat No diguis adéu 1989, Hores buides 1990 i Les llunes de Russafa 2005, premi Joanot Martorell, on mostra, en parallel, la vida…

Començà publicant poesia amb A tu, del viatger estrany 1986 i El paisatge seductor 2001, i recollí la seva obra poètica a Les hores rehabilitades antologia 1986-2002 2002 Predomina, però, la seva obra de narració amb títols com Espècies en perill d’extinció 1998, la novella eròtica Escola d’estiu 1994 i El carrer dels Bonsais 2000, premi Benvingut Oliver, entre d’altres També és autor de l’àlbum La veu d’un poble 1990