Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Ot de Montcada
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra No se’n té cap notícia És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat Tanmateix, un Ot de Montcada és documentat el 1117 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema
Jaume Sisterna i Montcada
Literatura catalana
Teatre
Poeta.
Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de…
Hug de Montcada i de Cardona
Història
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del…
Jeroni Roís de Corella i de Montcada
Literatura catalana
Escriptor.
Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas
Ot
Història
Literatura catalana
Senescal o dapifer dels comtes de Barcelona i potser trobador.
Vida i obra Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És molt probable que sigui ell el trobador esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175, en la qual es refereix a Ot de Montcada com a trobador que escriu en un…
,
Jaume Bogunyà i Casanoves
Literatura catalana
Erudit i historiador.
Com a caputxí adoptà el sobrenom de Martí de Barcelona , amb el qual signà els seus treballs Fou professor d’història eclesiàstica Assassinat a l’inici de la guerra civil Investigador de la cultura i la literatura catalanes de l’època medieval, realitzà nombrosos treballs sobre autors franciscans, entre els quals sobresurt de manera singular Nous documents per a la biografia d’Arnau de Vilanova Dirigí la revista “Estudis Franciscans” Fou l’autor de diversos estudis sobre la figura de Francesc Eiximenis, del qual edità Doctrina compendiosa 1929 i Terç del crestià 1929-32 Fou també el…
Xavier Fàbregas i Surroca
Literatura catalana
Historiador del teatre, crític teatral i assagista.
Vida i obra Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor teatral amb Partits pel mig 1957, Aquesta terra 1965 i altres obres, fruit de les seves recerques, com Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, confegides a partir de textos vuitcentistes i estrenades amb èxit Ha tingut cura de l’edició d’obres d’Apelles Mestres, Frederic Soler, Albert Llanas i Víctor Balaguer, entre d’altres Fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’…
Roser Berdagué i Costa
Literatura catalana
Traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres, s’ha dedicat professionalment a la traducció, a partir de l’anglès, el francès i l’italià S’hi inicià el 1962 a l’editorial Seix Barral, de la mà de Joan Petit, amb llibres d’assaig literari Des d’aleshores ha traduït al castellà vora tres-cents títols des de manuals d’autoajuda fins a clàssics de la literatura Al català, dels anys vuitanta ençà, hi ha traslladat més de quaranta obres, a recer, sobretot, de l’editorial Laertes, on ha divulgat nombroses narracions juvenils També s’ha acarat a grans noms dels segles XIX i XX Margaret Atwood, Leonora…
Pau Griera i Cruz
Literatura catalana
Novel·lista i dramaturg.
Es formà al Centre Català i collaborà amb el setmanari sabadellenc Lo Catalanista Començà publicant poesia, però aviat l’abandonà per escriure novelles Els riells 1914, Desferres novelles 1919, Fins a l’abim 1924, L’estàtua viva i altres narracions 1928, Montcada i Reixac 1928, entre d’altres, i comèdies com L’agència de Cal Trabuc 1920 La seva és una obra de caràcter eminentment popular i local
Francesc Broquetes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Arxiprest d’Àger i catedràtic de Sagrada Escriptura a Barcelona A la Biblioteca de Catalunya se’n conserven diversos manuscrits llatins de comentari aristotèlic i altres matèries Publicà un Sermó de la Immaculada Concepció 1619, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada Al Concili Provincial de la Tarraconense del 1637 presentà un Memorial en llatí on, per raons pastorals, defensa l’ús del català en la predicació fou editat i traduït per M Prats 1995
,