Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
La pàtria
Literatura catalana
Oda de Bonaventura Carles Aribau escrita al final del 1832 per acord dels empleats de Gaspar de Remisa per felicitar llur patró, al costat de poemes d’altres empleats en altres llengües, el dia 6 de gener de l’any següent.
Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…
,
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Madrid a l’escola d’enginyers agrònoms Collaborà a Joventut , El Poble Català , i amb Miquel Utrillo fundà La Cantonada Publicà els reculls poètics De l’hort i de la costa 1913 Poemes del temps 1918, Vendimiari 1921 i Robins de magrana 1930, força d’acord amb els cànons noucentistes
Francesc de Gilabert i d’Alentorn
Literatura catalana
Assagista politicoeconòmic.
Noble, passà uns quaranta anys a la cort Com a castlà d’Albelda participà amb Ferran d’Aragó i de Borja en la repressió de la revolta ribagorçana 1586-90, campanya de la qual publicà una Relación Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña Lleida 1616, dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, als governs municipals i al braç eclesiàstic, on reivindica la plena participació de la petita noblesa rural en la vida política i una política econòmica d’acord amb els interessos d’aquesta També…
Antoni Viladamor
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Secretari reial i arxiver de la Corona d’Aragó 1553-72 i 1584-85 L’acord de les Corts del 1564 en què sollicitaven al rei un cronista oficial per al Principat el menà a elaborar una His-tòria general de Catalunya Si bé tenia previstesquatre parts, tres d’història I dels primers pobladors al 714 II del 714 a Ramon Berenguer IV III de R Berenguer a Felip II i una de geografia Descripció general del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya , només en redactà la Primera part , que no havia enllestit del tot el 1585 Se’n conserven dos manuscrits Fou…
Història del teatre català
Literatura catalana
Estudi de Francesc Curet publicat el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a El arte…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Literatura catalana
Assagista i editor.
Fou president de Lo Rat Penat 1932-35, degà del Centre de Cultura Valenciana —on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia— i un dels signataris de l’Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana 1932 A la postguerra fundà l’editorial Sicània 1955, la revista literària “Sicània” 1958-59 i la collecció de narrativa valenciana breu “Nostres Faulelles” 1961-66 Interessat en la bibliofília, creà una important biblioteca particular especialitzada en qüestions valencianes Publicà nombrosos treballs sobre arqueologia, paleontologia lingüística, toponímia i…
Trencavel
Literatura catalana
Pseudònim literari, provinent d’una família de la noblesa occitana, que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de…
Rafael Nogueras i Oller
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Gendre d’Albert Llanas Collaborà a La Talia Catalana 1898, La Catalunya Artística i Joventut Lligat amb el Modernisme i l’anarquisme, amb els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou, i amb un cert maragallisme, publicà Les tenebroses 1905, assaig de “poesia social”, de to sovint prosaic i reivindicatiu del proletariat, com el poema de La vaga record de la vaga general del 1902 Hi inclogué una Oda número 2 a Barcelona , espècie de rèplica a la de Verdaguer, i un curiós calligrama, La essa Editor dels plecs efímers Poti-Poti 1906, intentà d’expandir, amb Xavier Nogués, cançons populars d’…
Alexandre Domènec de Ros
Literatura catalana
Escriptor polític i predicador.
Vida i obra Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín , un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana Tarragona 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII, i el 1645, a Nàpols, un condol per la…
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Gual
Literatura catalana
Humanista, cronista i poeta.
No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià a Salamanca s’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de ↑ Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat ↑ Joan , Frederic ↑ Furió , Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou preceptor i bibliotecari…