Resultats de la cerca

Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI

Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar…

Signà en algunes ocasions amb el pseudònim Antoni Tallander Publicà Sapienciari 1900, edició de proverbis i frases populars recollides de les obres de Francesc Eiximenis i altres autors, i Crestomatia de la llengua catalana des del segle IX al XIX  1907, de textos en prosa i vers, en dos volums Entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, publicà Aforística universal 1905,  Diccionari català-francès-castellà 1905, Assaig de bibliografia paremiològica catalana 1915 i Diccionari de les llengües francesa e catalana 1921 Feu traduccions i adaptacions des d’Homer…

De família napolitana, anà a viure de jove a l’Alguer És conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on feu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i feu conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista La Sardenya Catalana Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’ Himne alguerès , foren…

A deu anys anà a viure a l’Alguer amb la seva família, on s’integrà lingüísticament al català A partir del 1985 assistí als cursos de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, on aprengué el català escrit i normatiu, i el 1990 començà a escriure poesia Ha publicat els reculls Poesies 1995, En l’arc dels dies 2000, Nou Cant 2007, Les mies mans 2014 i Ànimes precioses 2019 Per la seva obra poètica ha merescut, entre altres distincions, la Medalla d’Or Valente Faustini de poesia dialectal 1999, el premi Rafael Sari de l’Obra Cultural de l’Alguer 1998, 2000, 2007 i 2017, el premi del concurs nacional…

De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de teologia que havia…

L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al…

Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni

Escolapi, exercí el professorat a Barcelona i en altres cases de la congregació Enviat a Cuba, publicà El Camagüey Viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas con descripciones del país 1890, obra per la qual fou nomenat fill adoptiu de l’illa De retorn a Catalunya, es retirà al collegi de Calella