Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Joan-Vicent Clar i Camarena
Literatura catalana
Poeta.
Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984 Amb el poemari Le sucrier velours 1984 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa 1992 i Infinitud del paisatge 1993, que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant
Josep Maria Claret i Huch
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”
Agustí Trilla i Alcover
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any
Carles Muñoz i Espinalt
Literatura catalana
Assagista i psicòleg.
Divulgador de la psicologia, creador i teoritzador de la psicoestètica com a ciència d’autoconeixement i afirmació personal i nacional, autor de més de vint-i-cinc títols, entre els seus treballs cal destacar Del Poble Català 1953, Esperit de set-ciències 1959, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Lluita entre generacions 1969, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983 Pòstumament ha aparegut El culte a lamediocritat 1996, en…
Antoni Elies i Robert
Literatura catalana
Erudit.
Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou advocat de la Reial Audiència de Catalunya i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i de la de Bones Lletres 1787 de Barcelona En aquesta darrera institució presentà el treball Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana 1795, el qual conté un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador Aquest recull constituí la base del repertori que publicà J Salat amb el mateix títol, com a apèndix de la segona edició de la gramàtica de Ballot També redactà…
Berenguer d’Anoia
Literatura catalana
Trobador.
D’origen noble, visqué probablement al principi del segle XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval amb la finalitat d’aplicar-la a la poesia trobadoresca Els exemples citats responen als millors trobadors, tot i que no en cita cap de català La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328,…
,
Aigoforts
Literatura catalana
Recull de vuit narracions de Gabriel Maura, aparegut a Palma el 1892, amb un pròleg de Joan Alcover.
Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes , Es frac ,…
Gumersind Gomila
Literatura catalana
Poeta i activista cultural.
Vida i obra Exercí també de ceramista i de pintor Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Treballà fins a la seva mort als tallers de ceràmica i…
Poesies fantàstiques en mallorquí
Literatura catalana
Recull poètic de Tomàs Aguiló i Forteza, aparegut a Palma el 1852, que incloïa dotze composicions, la majoria redactades entorn del 1847.
Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant…
Estances
Literatura catalana
Llibre de poemes de Carles Riba publicat el 1930 i que inclou Primer llibre d’Estances, que ja havia aparegut el 1919.
Desenvolupament enciclopèdic El volum suposa la incorporació del poeta al panorama literari català, en la línia del postsimbolisme europeu del moment, després d’un primer període de formació en el qual s’havia mogut entre el to escolar d’adscripció noucentista de Dotze damiselles sonets galants a l’amor i el component més proper a Maragall de La paraula a lloure , dos reculls que restaren inèdits Les primeres estances aparegueren el 1913 i el 1914 a la revista Catalunya amb el títol genèric d’ Aspàsia i es troben en la línia de les que Josep Maria López-Picó havia publicat el…