Resultats de la cerca

És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició Enceta un model de novella que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del Noucentisme Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’autor va caracteritzant el…

Desenvolupament enciclopèdic És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural Va néixer al Paraguai Asunción a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català Té dues germanes una de més gran Eugènia i una altra de més petita Sara Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient» Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hellènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies» Vesteix «a la manera…

Germà de Vicent Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Autor d' Espejo de bien vivir València, 1535 i d' Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València, 1559, de gran difusió i reeditats diverses vegades junts i per separat, en castellà i en català

Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes

És autor de l’obra República original sacada del cuerpo humano 1587, 1595, en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina

Conreà des de ben jove la poesia de sentiment religiós i publicà un gran nombre de composicions en diaris i revistes de Barcelona, Figueres, Vic, Mataró, Lleida, Girona i Perpinyà N’incorporà una selecció a “Lectura Popular” 1918

Vida i obra És autor d’una única composició, un Debat del cor amb el cors , en què exposa detalladament problemes de casuística amorosa seguint de ben a prop la tradició encetada per Ausiàs Marc i Jordi de Sant Jordi Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se , seguida d’un tractat per a ben morir València, 1524, que fou reimpresa repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el segle XVI, en català, llatí i castellà

Juntament amb les beceroles, l’ Isopet i el  Romiatge del venturós pelegrí , fou un dels textos d’ensenyament de primeres lletres des del segle XVI fins ben entrat el XIX i formava part de la «biblioteca dels pobres», en mots de Joan Amades Conjuminava l’aprenentatge de la lectura i l’adoctrinament moral

Rector de Sant Martí d’Extramurs de Barcelona, publicà una art de ben morir amb el títol Manual per dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort Barcelona s d, final del s XVIII-principi del XIX, que conté també orientacions mèdiques i higièniques per al tracte amb moribunds