Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Manel Rodríguez i Castelló
Literatura catalana
Poeta.
És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978, Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983, De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986, L’acròbata dels ponts 1989, Matèria primera 1993, Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999 2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001, Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament 2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat inclòs en…
Flordeneu
Literatura catalana
Reina de les fades, personatge quimèric que encisa el cavaller Gentil al poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on…
Balades
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes relacions que algunes vegades…
Oriol Pi de Cabanyes i Almirall

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…
,
Rafael Masó i Valentí

Rafael Masó i Valentí
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona i germà del pedagog Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona i fou un dels fundadors de Vida 1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia , L’Enderroc , Lletres o Lo Geronès , i, a…
,