Resultats de la cerca

Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses

Vida i obra Jurista, publicà el llibre Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar València 1672, el qual inclou una descripció d’Alcoi, una relació de fills illustres, la ressenya d’unes festes del 1668 dedicades al santíssim sagrament i un tractat sobre l’aparició de sant Jordi i els terratrèmols d’Alcoi Conté també un nombre considerable de poesies i emblemes en castellà i català Bibliografia Coloma, R 1976 Vegeu bibliografia

Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb Vida i Miracles de n'Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 19790, novella de fons costumista, irònica i de llenguatge viu, el Sant Jordi Aquesta darrera obra li valgué un considerable reconeixement popular, especialment després de la versió cinematogràfica de Jordi Cadena i Casanovas 1987

Desenvolupament enciclopèdic La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Olivar, M…

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nugolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 Collaborà també a la premsa amb articles i poesies, i escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer , a més de la sarsuela La clavariesa

Germana bessona de la també escriptora Lluïsa Forrellad , debutà l'any 1949 amb L'Esperat , una versió en vers del misteri de Nadal Amb Ponç Pilat 1951, drama bíblic també en vers, aconseguí un èxit considerable es representà més de cinquanta vegades fins el 1956, una de les quals al Teatre Romea de Barcelona Ambdues obres pogueren representar-se i publicar-se en català atesa la seva temàtica religiosa Dedicada professionalment al taller tèxtil familiar, fins el 2009 no tornà a publicar, aquest cop la novella La vostra sang , recreació de la vida de Guifré el Pelós

De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a “Lo Teatro Regional”, creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva…

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a “Lo Sometent” de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un considerable…

Caputxí, probablement secularitzat El 1770 feu una interessant traducció al català de Zaïra , de Voltaire La versió, en alexandrins apariats, és molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que a vegades es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà Constitueix la primera mostra de la influència francesa en el teatre rossellonès S’ha especulat amb la possibilitat que estigués relacionat amb el grup de Tuïr, ja que la còpia que hom posseeix de la versió de Sibiuda la feu Guillem Agel el 1782 Bibliografia Carbonell, J 1962 “Dues traduccions…

Vida i obra Començà com a autori director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma, respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 i les novelles Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977, premi Víctor Català 1976 i La senyora 1980, premi Sant Jordi 1979, obra que gira a l’entorn de la sensual i enigmàtica biografia amorosa d’un personatge femení Aquesta darrera obra, de la qual s’ha fet una versió cinematogràfica 1987, dirigida per Jordi Cadena, li valgué un …