Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Tomàs Villarroya i Sanz
Literatura catalana
Poeta.
Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia i a El Liceo Valenciano quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar…
,
Josep Jocavell
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló
Vigilanci
Literatura catalana
Escriptor.
Fou ordenat prevere a Barcelona, segons sembla, on potser fou company del poeta cristià Paulí de Nola Després d’un viatge a Jerusalem per a visitar sant Jeroni, retornà a les Gàllies, on escriví un tractat contra la superstició i el culte de les relíquies, el celibat i la pobresa dels monjos, que fou refutat per sant Jeroni el 406
Carles Muñoz i Espinalt
Literatura catalana
Assagista i psicòleg.
Divulgador de la psicologia, creador i teoritzador de la psicoestètica com a ciència d’autoconeixement i afirmació personal i nacional, autor de més de vint-i-cinc títols, entre els seus treballs cal destacar Del Poble Català 1953, Esperit de set-ciències 1959, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Lluita entre generacions 1969, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983 Pòstumament ha aparegut El culte a lamediocritat 1996, en…
Acte per a la Immaculada Concepció de Maria
Literatura catalana
Nom donat a una peça dramàtica de caràcter al·legòric a favor de la creença en la concepció immaculada de Maria.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra segueix el model castellà de l’acte marià, de característiques semblants —des del punt de vista formal— a l’acte sacramental, però temàticament singularitzat, perquè tracta de l’absència del pecat original en la concepció de la que ha d’esdevenir Mare de Déu És anònima i es conserva fragmentàriament, sense començament ni final el tros conservat 732 versos és d’una gran ambició literària i teològica És probable que la peça fos representada dalt d’un carro triomfal en la cavalcada organitzada pel collegi de Betlem de Barcelona, el 13 de maig de 1662, per…
Jaume Ferrús
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important Anava…
Fernando de Herrera
Literatura catalana
Poeta.
Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco 1619— presenten dos vessants temàtics l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto En prosa escriví unes…
Martí Serra
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte…
,
Lo cant de les veritats
Literatura catalana
Narració anònima en vers i en prosa publicada a Barcelona el 1857.
És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma El prologuista, que signa RCA i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novellístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta, el del…
Viatge d’en Pere Porter a l’Infern
Literatura catalana
Relat anònim de començament del segle XVII, que, utilitzant elements folklòrics i literaris, denuncia la corrupció de l’administració de justícia de l’època.
Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia…