Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997 Fou president de la…

Advocat 1880, pertangué al partit liberal, dirigí El Liberal Valenciano i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de València Fou membre del Centre de Cultura Valenciana Publicà nombrosos poemes, en castellà, en periòdics valencians

De formació autodidàctica, és un poeta intuïtiu i apassionat, amb una obra de gran complexitat lèxica i riquesa conceptual constituïda pels reculls Manoll 1997, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó, i Esfera Traspunt en la serena 2001

Professor d’ensenyament secundari a Fraga, és autor de les novelles Joan Majoles 1994 i Crònica d’un crepuscle 2000, de la narració breu Tristaina un somni 1991, i del poemari Reculls d’incerta vida 2000, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó 1999

Treballador de banca a Barcelona, ha publicat els reculls poètics, caracteritzats per una puresa elemental empeltada de records de la seva infantesa mequinensana i d’escenes oníriques, Vores 1992, Lo poble i les circumstàncies 1996, premi Les Talúries de la Diputació de Lleida, i Elements 2003

Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Membre del partit conservador, fou president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí Collaborà a La Revista de Gerona , La Vetllada i El teléfono catalán de Girona i Lo Gay Saber , La Ilustració Catalana i La Renaixença de Barcelona És autor de poesies líriques i històriques en català

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

Conegut també com a fra Bosc  Pertangué a l’orde de Montesa i fou comanador d’Onda Participà en el certamen poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L’obra major que Déus etern ha feta Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006