Resultats de la cerca

Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada Le guay dolç cors a quuy s’es junct , continguda al↑ Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, M 1928 Mussons, AM 1989-1990 Vegeu bibliografia

Vida i obra Personatge que és esmentat a l’últim vers del poema Guays e jausents xanti per fin’amor del  Cançoneret de Ripoll , detall que no és suficient per a atribuir-li la composició Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Desenvolupament enciclopèdic Endreçat al mariner Vilaruhir, l’autor li explica, de manera divertida i crítica, els avantatges i els inconvenients de dur una vida marítima o allunyada del mar, davant la decisió de l’esmentat mariner de deixar el seu ofici Tanca el poema una citació de la composició Volets qu’eu sen conort , del poeta Cerverí de Girona Bibliografia Massó i Torrents, J 1902 Vegeu bibliografia

Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Vida i obra No se’n té cap notícia És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat Tanmateix, un Ot de Montcada és documentat el 1117 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema

Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…

Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S’han …

Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…