Resultats de la cerca

S’especialitzà en homeopatia, i publicà Hahnemann su tiempo y su doctrina 1893, Cirugía y Homeopatía 1884 i un tractament homeopàtic del còlera Escriví també obres teatrals en català — Deliri de grandesa 1897, Tant tens tant vals 1899, Un marit modelo o el pa de casa 1902—, i en castellà — Ángela 1898, Los desheredados 1901—

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

Fill de Jacint Torres i Reyató Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 De la costa brava , i publicà el volum Llevantines 1923 Traduí al català obres de Byron, Walt Whitman, Edgard A Poe, T Gautier, G Giacosa i Víctor Hugo, entre altres Exercí també com a dibuixant i s’especialitzà en el dibuix a la ploma i en el retrat 

Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull, escrivint nombrosos treballs, reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, els llibres  Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament

Fill del periodista i comediògraf Joan Molas i Casas Llicenciat en dret, s’especialitzà en qüestions de propietat intellectual És autor d’una obra poètica breu Sonates 1916, amb prefaci d’Apelles Mestres, se centra en l’aproximació entre la poesia i les formes musicals A Llum, amor, pensament 1920, la naturalesa i les reflexions poètiques són els eixos de les composicions L’estil, la imatgeria i les idees sobre la naturalesa, el poeta i la poesia són properes a Maragall

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización…

Amic i seguidor de Josep M Folch i Torres, s’especialitzà en el teatre infantil Abans del 1936 algunes de les seves obres foren estrenades per la Federació de Joves Cristians de Catalunya Posteriorment obtingué diversos premis de la Joventut de la Faràndula de Sabadell amb peces com La flor meravellosa , La princesa i els vailets i El comte bo i el fals comte , entre d’altres També publicà contes infantils a “L’Esquitx” i a “Páginas vividas” Per a adults, escriví comèdies com L’ovella esgarriada 1958, amb la qual guanyà el premi Ciutat de Sabadell 1957 Bona part de la seva obra…

El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries…

Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments, institucions, llegendes i personatges catalans Fou redactor del setmanari La Veu de Catalunya i collaborà en moltes publicacions culturals de l’època Revista de Catalunya , “Joventut” i “Catalunya Artística”, entre d’altres Publicà nombrosos treballs sobre la seva ciutat, entre els quals hi ha Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Estudi dels esgrafiats de Barcelona 1913 Guanyà dos premis extraordinaris, també per estudis històrics, als Jocs Florals de Barcelona, i el 1888 presentà a concurs…