Resultats de la cerca

És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editat el 1896

Vida i obra És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, Puis vei lo món és vengut en tal cas , conservada al Cançoner de Saragossa Bibliografia Espadaler, AM 2001 Vegeu bibliografia

Passà una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica Publicà reculls poètics, com Guyanes 1941, i de les seves collaboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià Dirigí les revistes La Lyre i L’Éveil Catalan

Desenvolupament enciclopèdic L’obra segueix el model castellà de l’acte marià, de característiques semblants —des del punt de vista formal— a l’acte sacramental, però temàticament singularitzat, perquè tracta de l’absència del pecat original en la concepció de la que ha d’esdevenir Mare de Déu És anònima i es conserva fragmentàriament, sense començament ni final el tros conservat 732 versos és d’una gran ambició literària i teològica És probable que la peça fos representada dalt d’un carro triomfal en la cavalcada organitzada pel collegi de Betlem de Barcelona, el 13 de maig de 1662, per…

Després d’estudiar al seminari de Mallorca, fou ordenat de sacerdot el 1905 Exercí a la seu de Palma fins el 1950, i combinà aquesta dedicació amb l’escriptura d’obres teatrals, no publicades, i de poemes, alguns aplegats en volum i altres apareguts en la premsa de l’època Durant la guerra civil de 1936-39 se significà a favor dels feixistes amb poemes en català i en castellà publicats a “Correo de Mallorca”

Carlí, fundà a Barcelona El Símbolo i fou redactor de La Regeneración de Madrid Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres Qué mal han hecho los jesuitas 1846, Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad 1848, Historia de todos los pueblos de la tierra 1858, La religión y la filosofía moderna 3 volums, 1850-51 i la llarguíssima novella històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito 10 volums, 1847-50

Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fou regidor de València en 1820-21 Publicà en plecs solts tres colloquis didacticopolítics sobre la resistència antinapoleònica 1809-13, protagonitzats pel graciós Saro Perrengue i el doctor Cudol, advocat, que l’instrueix Més tard publicà una Colecció de vàries conversacions alusives al nou sistema constitucional 1820, a favor del règim constitucional, diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals L’obra és encapçalada per un pròleg en defensa de l’"idioma valencià" i del seu ús literari Gaudí de gran anomenada i, a la mort de l’…

Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies…

Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de La Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia, que exercí sobretot a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fou, així mateix, professor d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre 1990 i 1994 fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 Formà part de la junta directiva del FC Barcelona…