Resultats de la cerca

Sacerdot claretià Exercí el seu ministeri al Rosselló Autor de l’obra teatral El pare blanc 1919 i de Font Romeu 1926, recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont

Sacerdot claretià Exercí el seu ministeri al Rosselló És autor de l’obra teatral El pare blanc 1919 i de Font Romeu 1926, recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont

Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt savi segons…

Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer Des del 1929 collaborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis La seva obra poètica —d’índole, en general, intimista— no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos

De família de juristes, germà de Bartomeu Verí assistent de Joan Margarit a Itàlia, concorregué al certamen poètic en honor de Ramon Llull celebrat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma, amb dues poesies Feu una Apellació en vers al jurat del certamen amb què reclamà el premi, el qual li havia estat atorgat ex aequo amb un altre versaire Després compongué unes Gràcies fetes als reverents jutges , en vers, i un tercer poema en lloança de Llull

Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia

Frare carmelità, subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un “Elenc dels escriptors catalans”, curt repertori de 190 noms

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novella costumista Los polvos de mi abuela 1858, un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia 1871, i el recull pòstum Poesías 1875, sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic cinc de les quals són en llengua catalana El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch i…

Vicari de Villafranca de Ebro, com ell mateix fa constar al final de l’única peça coneguda, Entremès de la fantasma , datada a es Mercadal, Menorca, el 1840 L’estada a l’illa fou el resultat del confinament dictat per l’Audiència de Saragossa el 1835, a causa del rebuig del govern liberal, i acomplert el 1840, en què el governador de Menorca li expedí passaport La peça teatral, de poca volada literària i lingüística, planteja, en el marc d’una torrentada de l’any 1833, la rehabilitació de dos marits borratxos, malfeiners i desconsiderats amb les respectives esposes gràcies a l’…