Resultats de la cerca

De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular ,  L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers  1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille,  Ridolta aplech de poesias  1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada amb l’escriptor…

Conegut literàriament com a Josep Sou , ha publicat De ciutat 1987, Pols de fenedura 1989, L’estança 1992, L’enigmàtic valor de la ics 1993, Anfracte 1995, En la duna 1997, Concert d’aigua 1998 i Conreus de l’horitzó 2000, entre d’altres

Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898

Vida i obra El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183 Se n’han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs, però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics entre d’altres, un destacat comiat a Catalunya Bibliografia Coll i Alentorn, M 1957 Frank, I 1949 Vegeu bibliografia

Vida i obra Beneficiat de la parròquia de Santa Caterina de València des del 1623, deixà inèdites unes Memorias curiosas publicades a Perpinyà el 1905, breus i força descurades literàriament, on acumulà descripcions i notes sobre esdeveniments succeïts entre el 1609 i el 1651 d’una manera poc rigorosa, amb desordre cronològic i interferències lingüístiques entre català i castellà Bibliografia Ferrando Francés, A 1995 2 Llavina, J i altres 2001 Vegeu bibliografia

La notícia de la seva execució a Vic el 1713 causà una forta impressió i tingué de seguida un gran ressò fou molt divulgada una balada, En Bac de Roda , recollida per Manuel Milà i Fontanals en el seu Romancerillo catalán 1882 el romanç narra amb punyent dramatisme la presa, el suplici i la mort del dirigent austriacista El tema fou reprès literàriament durant el romanticisme, com en el drama històric Bac de Roda de Francesc Pelai ↑ Briz 1868

De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament Escriví només onze poemes breus, d’una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies 1898 i reeditats el 1934 El seu germà Ramon Orlandis i Despuig Palma, Mallorca 1873 - Sant Cugat del Vallès 1958 fou jesuïta i fundador el 1925 de l’associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista Cristiandad , de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona i escriví nombrosos treballs relacionats amb la seva disciplina Collaborà literàriament a diverses revistes i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelonal i després a La Vanguardia Amb proses i poemes guanyà diversos premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1889 en fou secretari, i el 1890 i el 1922 mantenidor Estrenà el monòleg tràgic Hero 1883, segons el model de les tragèdies de Balaguer, i sainets costumistes, com Viva l’avi 1885, Pluja d’estiu 1886 i Joc de cartes 1887 Publicà també contes i novelletes del…

Escriví poesia romàntica i tragèdia neoclàssica Laodamia , 1812 i romàntica Francesca da Rimini , 1814 traducció catalana d’Alfons Maseras, 1909 Eufemio di Messina , 1834 etc A Lió entrà en contacte amb una ideologia revolucionària i racionalista Preceptor a casa del comte Porro di Lambertenghi, a Milà, conegué diversos fautors del Romanticisme Aquestes orientacions renovadores, políticament i literàriament, el portaren a lluitar contra els austríacs, dominadors de la Llombardia, des de les pàgines del Conciliatore 1818-19 i al costat dels carbonaris Condemnat a mort, li fou commutada la…

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors…