Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia…

Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació 2008 fou catedràtic de teoria de la literatura i literatura…

Fou concursant assidu dels certàmens literaris que hom celebrà a València al s XVI La seva producció conservada figura en el volum Obres contemplatives en llaors de la Santíssima Creu 1515 Era un escriptor de versificació fàcil, dins una tradició religiosament tòpica

Germà d’ Antoni Cao Guanyador de diversos premis literaris, es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer 1961 amb el poema Les oracions Collaborà, en català i en italià, a La Nuova Sardegna , de Sàsser És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp 1969

Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99, Antònia Vicens en funcions 1998…

Publicà treballs literaris i lingüístics, el llibre Proses rimades 1950 i obres de teatre com El retorn 1954, L’argenter de Girona 1955, El carlà de la Geltrú 1957, El cafè sense sucre 1961, La promesa del blanquer 1963, etc També és autor de monografies locals com El carnaval vilanoví Dades per a la seva història 2002

Coneguda com a Lali Cistaré Ha estat professora en diversos tallers literaris Ha publicat les narracions La burra espatllada 1981 i Ja no queden oliveres 1987, la narració breu Com els testos a les olles 1992, premi Recull 1991 representada en teatre, 1996 i les novelles Ngolo Ngolo al país dels baobabs 1992 i Bouquet imperial 1999

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

Es llicencià en traducció i interpretació, i feu el màster de recerca en didàctica de la llengua i la literatura En 2005-19 exercí la docència al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha traduït al català de l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà, i es dedica també a la traducció audiovisual Collabora en nombrosos mitjans de comunicació, tant a la premsa escrita com a la ràdio i la televisió Començà la trajectòria literària amb narrativa infantil i juvenil, camp en què ha publicat més d’una…

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959