Resultats de la cerca

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés…

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, el 1956 assumí, amb Josep Benet, la direcció de Germinabit , i el 1958 transformà el butlletí del monestir de Montserrat en la revista Serra d’Or Fundador amb Max Cahner d’ Edicions 62  1961, el 1969 se separà d’aquest i refundà l’editorial, on continuà en tasques de direcció fins a la jubilació 2002 En 1992-95 fou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

Inicià els estudis de medicina i de comunicació audiovisual, però els abandonà per llicenciar-se en teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona El 2004 es donà a conèixer amb el volum de narracions  Apunts per al retrat d’una ciutat El 2006 rebé el premi Mercè Rodoreda i el premi Qwerty de betevé com a autor revelació pel recull de narracions Defensa pròpia  2007 i el 2011 publicà Plantes d’interior També és autor de  Trapologia 2018, amb Max Besora, i d’ Els angles morts 2021, la seva primera novella

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…

Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el…

Estudià lletres a la Sorbona i fou professor a les universitats de Lilla i Vincennes Les traduccions de diversos llibres de la Bíblia a partir de l’hebreu Les Cinq Rouleaux Le chant des chants, Ruth, Comme ou Les Lamentations, Paroles du Sage, Esther,  1970, així com la seva obra de creació Dédicaces proverbes , 1972, premi Max Jacob  Légendaire chaque jour , 1979  Voyageurs de la voix , 1986, premi Mallarmé Nous le passage , 1990 Je n’ai pas tout entendu , 2000 Parole rencontre , 2008 el portaren a reflexionar sobre la poètica i la lingüística i a proposar una teoria que…

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…

S’atorga des del 1963 El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia  i publicat l’any següent per la Galera  Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol i setembre , de Robert Saladrigas 1967 Les rates malaltes , d’Emili Teixidor 1968 no convocat 1969 desert 1976 El barcelonauta , de Pep Albanell 1977 Galceran, l’heroi de la guerra negra , de Jaume Cabré 1978 El superfenomen , d’Oriol Vergés 1979 desert 1980 Papers robats que cremen , de Vicenç Villatoro 1981…