Resultats de la cerca

El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació…

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic N’és l’element essencial una balada, probablement nascuda al final del s XVI al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 la interpretà com una expressió del sentiment collectiu de justícia Arnau ha trencat el pacte amb els mossos i ho paga eternament però també ha estat vista com una plasmació de l’…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni…

Anteriorment a la publicació de la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de portar una vida grisa, rutinària i absolutament vulgar…

És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en…

Professora de literatura catalana a la Universitat de Girona El seu principal centre d’interès ha estat la figura literària de Santiago Rusiñol, sobre el qual ha publicat els llibres Santiago Rusiñol vida, literatura i mite 1997 —un referent ineludible per al tema—, Santiago Rusiñol i el teatre per dins 1999 i Els noms de Rusiñol 1999, a més de múltiples edicions o lacoordinació dels catàlegs Els jardins de l’ànimade Santiago Rusiñol 1999 i Pla, biògraf de Rusiñol 2007 També ha treballat sobre altres temes i autors Rodoreda, la premsa d’exili, els premis literaris, entre d’altres…

Desenvolupament enciclopèdic És una apropiació i recreació en clau autobiogràfica i historicocollectiva del mite grec clàssic vingut de l’Orient sobre el sàtir que va desafiar el mateix Apollo Màrsias i Adila és el primer assaig de Bartra a l’hora de reconduir l’impuls èpic del s XIX en termes literaris de l’alta modernitat del s XX, seguint l’exemple d’Eliot, Pound, Akhmàtova o Saint-John Perse També és el primer d’una sèrie de llargs poemes èpics que Bartra va confegir entre el 1946 i el 1976, tots recreacions de mites clàssics o populars A partir de l’aparició de Màrsias i…

Construïda en vuit capítols, és una reflexió sobre la condició humana des de la indagació en les arrels del passat del narrador per trobar les claus de l’entitat familiar Amb un joc constant de dualitats, l’escriptor es projecta en alguns dels personatges i en especial en el protagonista, punt de vista narratiu del relat que inclou els altres relats, que té el nom de l’autor i el seu mateix ofici i ha escrit les seves obres La novella arrenca de l’etnocentrisme mallorquí exposat a Les Illes encantades , de la concepció cíclica de la naturalesa o mite de l’etern retorn expressat a…

Juntament amb les Lamentacions , és la prosa mitològica corellana que conté més d’un mite El marc de la història té clares influències de Boccaccio, per la contextualització versemblant i propera, en la tertúlia que, després d’un sopar, es fa a casa de Berenguer Mercader a València Pertany al gènere dels convivia i tria l’espai intern de la casa, enfront de l’extern del jardí Aquesta obra ha estat l’argument més recorregut per a l’existència de tertúlies literàries en la València del segle XV, com a representant de les reunions dels nobles Se segueix la mateixa línia de les…