Resultats de la cerca

Estrenà el drama La creu trencada publicat el 1884, de to romàntic És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals Fou crític musical de La Crónica de Cataluña

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el caràcter simbòlic…

Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8 000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals i perdurà, amb petites revifalles, fins el 1921

Fill del periodista i comediògraf Joan Molas i Casas Llicenciat en dret, s’especialitzà en qüestions de propietat intellectual És autor d’una obra poètica breu Sonates 1916, amb prefaci d’Apelles Mestres, se centra en l’aproximació entre la poesia i les formes musicals A Llum, amor, pensament 1920, la naturalesa i les reflexions poètiques són els eixos de les composicions L’estil, la imatgeria i les idees sobre la naturalesa, el poeta i la poesia són properes a Maragall

Exercí com a historiador Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent del’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista “Scherzando” 1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La últimaguerra carlista en Gerona y su provincia 1956

Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses mo­nografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals

Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules universitàries

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…