Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Pau Cenedo
Literatura catalana
Poeta.
Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668 Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús
Josep Maria Marlès i Bacardit
Literatura catalana
Poeta.
Molt vinculat a Bonastre el Baix Penedès, fou alcalde d’aquest municipi entre el 1944 i el 1957 Publicà reculls de poesia, com Nostàlgies del retorn 1939-1946 , Poemes 1935-1966 i Meditacions 1966-1967 A la dècada dels vuitanta, traduí de l’alemany Poemes , de Friedrich Hölderlin , i el 1985, posà text als Goigs de Santa Magdalena El 1994, publicà la traducció del llatí del Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, de Prudenci
Joan Ors
Literatura catalana
Historiador i estudiós de la literatura.
Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica
Pau Cenedo
Literatura catalana
Poeta.
Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Participà amb diverses poesies en castellà en un certamen en honor de la Immaculada Concepció, que es publicaren en el recull del concurs València 1665, i en la justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois València 1668 Sembla que, de jove, posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús, i que escriví comèdies que s’arribaren a representar
Felip Benici Navarro i Reig
Literatura catalana
Escriptor.
Residí gairebé sempre a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i dirigí El Campo A la secció bibliogràfica de Revista de España prestà una certa atenció a la literatura catalana Amic de Narcís Oller, traduí al castellà El vailet del pa i altres contes i La papallona 1886, i el posà en contacte amb Juan Valera Publicà l' Arte cisoria d’Enric de Villena i diversos treballs d’erudició històrica Pòstumament li fou editat En la región de las noches blancas, recull de cròniques de viatge
Ermengol Marquès
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873
Joaquim Vilà i Folch
Literatura catalana
Dramaturg i crític teatral.
Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es…
Enric Martí i Muntaner
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la versió, també en…
Robert Brasillach
Literatura catalana
Escriptor.
Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la Segona Guerra…
Lleó d’Arroyal
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Salamanca Es posà en contacte amb els illustrats es casà amb la filla d’Andreu Piquer Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí d’ésser comptador de finances a Vara del Rey Conca, on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica” És autor d' Odas i Epigramas 1784, però, sobretot, de Sàtiras que la censura impedí de publicar, on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences” També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena , una de les primeres i més incisives manifestacions…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina