Resultats de la cerca

Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació

Arxiprest d’Àger i catedràtic de Sagrada Escriptura a Barcelona A la Biblioteca de Catalunya se’n conserven diversos manuscrits llatins de comentari aristotèlic i altres matèries Publicà un Sermó de la Immaculada Concepció 1619, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada Al Concili Provincial de la Tarraconense del 1637 presentà un Memorial en llatí on, per raons pastorals, defensa l’ús del català en la predicació fou editat i traduït per M Prats 1995

Jesuïta des del 1600, fou professor d’eloqüència a Saragossa 1600-14 i obtingué gran popularitat arreu dels Països Catalans com a predicador Publicà Modus variandi orationes Saragossa 1611, Devocions molt profitoses de l’examen de consciència Palma 1639, que és un opuscle que conté proses i versos devocionals de diversos autors, en català i castellà, i Retórica cristiana Palma 1647, un manual per a predicadors que s’insereix en el model de predicació efectista propi del barroc

Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual

Sacerdot claretià Estudià a Vic Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual del tipista 1903 És autor d’una traducció d' El paradís perdut , de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès

Imparteix la docència a la UdG Els seus estudis se centren en la cultura de la baixa edat mitjana catalana, amb atenció especial al món de la predicació i la filosofia natural, sobretot en l’obra de Francesc Eiximenis Entre les seves publicacions destaquen les antologies de textos d’Eiximenis Prosa , 1993, amb Sergi Gascón i sant Vicent Ferrer Sermons , 1993, amb Lluís Cabré i diversos articles sobre Lo somni de Bernat Metge, el Tirant lo Blanc o Anselm Turmeda És membre de la comissió editora de les Obres de Francesc Eiximenis, publicades per la Universitat i la Diputació de Girona

Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà inèdit un…

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació al s XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida Barcelona 1642…

Sacerdot claretià, fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona Obtingué càtedres d’anglès a l’Escolade Comerç de la Corunya 1903 i a la de Barcelona 1910 El 1902 fundà la revista “Tipismo” i el 1903 publicà el Manual del tipista , un tractat de mecanografia de gran difusió Alguns dels seus poemes, de caràcter jocfloralesc, foren premiats en diversos certàmens i es recolliren, en part, a Vers i prosa s d, “Lectura Popular”, XVIII Traduí El paradís perdut , de Milton —traducció publicada només fragmentàriament—, Cuentos basados en el teatro de Shakespeare , de…

Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals sortí el 1932…