Resultats de la cerca

És autor d’una composició religiosa que presentà al certamen poètic celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció el 1532

Membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Recogimiento 1591, on presentà nombroses poesies i discursos És autor d’una Apología en defensa de la astrología 1599

Notari, presentà al certamen en honor de la Immaculada Concepció celebrat a València 1532, unes estances en català, que foren premiades— Perduda la solfa del cant de la gràcia —, única obra literària seva coneguda

Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’individu i la…

Vida i obra Autor d’un Vers figurat , allegoria mística que envià al consistori de Tolosa, i d’un escondit extens, que presenta un cert parallelisme, purament fortuït, amb una composició de Petrarca Bibliografia Riquer, M de 1951-1952 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Presenta el desenvolupament d’una relació sentimental entre una obrera i el propietari de la fàbrica on aquesta treballa, en un context social de crisi, en els anys posteriors a la revolució del Petroli a l’Alcoi del final del s XIX L’obra es basa en tres temes diferents la revolució la política, la indústria l’economia i l’amor entre els dos protagonistes Amb relació al primer tema, es fan explícits, entre d’altres, els moviments obrers de base anarquista que desencadenaren a Alcoi els fets de la revolució del Petroli, que provocaren l’assassinat de l’alcalde…

Vida i obra Autor d’un Vers figurat , allegoria mística que envià al consistori de Tolosa, i d’un escondit extens, que presenta un cert parallelisme, purament fortuït, amb una composició de Petrarca Bibliografia Riquer, M de 1951-1952 “El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica” BRABLB , XXIV

Desenvolupament enciclopèdic Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Bibliografia Cantavella, R en premsa Ziino, F 1995 Vegeu bibliografia

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català

Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522