Resultats de la cerca

Jesuïta 1545, assistí com a procurador general d’Aragó a la primera congregació de l’orde a Roma 1558 Fou rector dels collegis de Gandia, Coïmbra i de la Penitenciaria de Roma, i prepòsit de les províncies d’Aragó 1560 i de Toledo Escriví nombrosos tractats espirituals en castellà, entre els quals un Catecismo de la doctrina cristiana València, sd i Itinerario de la perfición spiritual , escrit vers el 1600 i publicat en italià Florència, 1607 Messina, 1627

Doctorat en dret i en filosofia, es dedicà al periodisme i collaborà assíduament als diaris de Madrid de tendència liberalmonàrquica Fou diputat a corts, governador civil de diverses províncies i ocupà algun càrrec colonial a les Filipines Entre les seves obres, totes en castellà, es destaquen una Antología de les cortes de Cádiz, Los chinos Cuestiones filipinas , Viaje al Japón, Cuentos maravillosos, i, sobretot, la novella El roder Micalet Mars o El honrado sin honra 1930, que és un interessant document sobre el bandolerisme valencià del s XIX Publicà també treballs jurídics i…

D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la…

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del…