Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic de degradació…

Integren el volum A trenc de sorra 1945-48 Vuit poetes 1948-52 La rambla de les flors 1952-54, premi Ossa Menor 1954 Algunes preguntes, algunes respostes 1954-56 Santa Maria de la fi dels temps 1957 Postals d’Itàlia 1956-65 Esbós d’una oda dialogada 1967 Nadala 1967 Suite del Cresta-Vermell 1969-70, A muntanya 1970 Sis ocells 1978 Uns quants poemes inèdits 1980-86 i Envits i contracop 1987-89 La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del…

Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en l’etapa de…

Collabora amb regularitat a Revista de Girona  i El Punt Ha publicat Primer senyal 1989, títol original Fontanètum , premi Recull de narració, El poble dels centfocs llegendes de les Gavarres 1996 i Lleis binàries 1998, premi Marià Vayreda de narrativa 1997

Collaboradora de diversos mitjans de comunicació Punt Diari , Presència , Diari de Barcelona , La Farga , ha publicat la narració Tres històries de dos 1988 i les novelles Tendra és la nit 1988, premi Just Manuel Casero 1987 i Oasi 1989, premi Marian Vayreda 1988

És llicenciat en dret i ha conreat el periodisme d’opinió, la poesia i la narració Es donà a conèixer amb la novella Postal de Krypton 2001, en què ja manifestava un tractament molt acurat del llenguatge Després, la seva novellística continuà amb La pregària del diable 2003, premi dels lectors de l’Odissea 2002, que narra una història de bruixeria al Montseny, Rubik a les palpentes 2004, una novella sobre la identitat,  El virus de la tristesa 2006, premi Ciutat de Palma de novella 2005,  Després de Laura 2010,  Digues un desig  2019, premi Sant Jordi de novella 2018,  Sense fi 2021,  Hi ha…

En narrativa ha publicat Contes ràpids 1991 i Puzzle 1996 en poesia, Cementiri de cotxes 1991, Arquitextures 1997 i Taquicàrdies 1998 També ha escrit guions de ficció i ha collaborat en diversos mitjans de comunicació “El Punt”, “Crònica de Mataró”, “La Clau” i “Cap Gros”, entre d’altres

El seu centre espiritual fou Itàlia i esdevingué un dels capdavanters de l’expressionisme Escriví en prosa Der neue Standpunkt ‘El nou punt de vista’, 1916, Der heilige Berg Athos ‘La muntanya santa d’Athos’, 1923 i L’Africana 1928 La seva poesia és vinculada sovint amb problemes d’ordre filosòfic Das Nordlicht ‘L’Aurora’, 1910, Hesperien 1915, Hymne an Italien 1916

Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina