Resultats de la cerca

Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc Escriví articles i opuscles de caràcter feminista, com Orientaciones femeninas 1944 Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

Vida i obra De nom Antoni Carbó, ingressà a l’orde carmelità, al convent de Sant Josep de Barcelona 1616 Després d’uns quants anys de residència al convent de Perpinyà, tornà a Barcelona, on romangué fins a la seva mort Escriví, en català i castellà, les seves vivències místiques, en una trentena de llibres que ell mateix resumí o refongué Són reflexions ingènues i curioses, amb un estil elemental i repetitiu Vers el 1698 fra Joan de Sant Josep en feu una traducció al castellà, que mai no es publicà Bibliografia Comas, A 1985 1 Vegeu bibliografia

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, estudià un màster de literatura a Anglaterra i una residència d’escriptura als Estats Units d’Amèrica Entre la seva obra destaca, Bèstia 2012, premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, Els dics 2018, premi Documenta de narrativa 2017, Canto jo i la muntanya balla 2019, premi Anagrama de novella en català 2019 i premi de literatura de la Unió Europea 2020, obra traduïda a una vintena d’idiomes, i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres 2023, premi Finestres 2024 i premi  Lletra d'Or 2024

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la…

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en Lo Gai Saber…

Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i…

Vida i obra Germà d’Eduard Marquina i Angulo Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de “La Publicidad” 1906, La Veu de Catalunya i “El Imperial” de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista “Teatràlia” 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel Guimerà, Apelles Mestres, Adrià Gual, Josep Pous i Pagès, Raimon Casellas, Víctor Català, Santiago Rusiñol…

Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, es doctorà en dret i exercí de notari El 1897 fou degà del collegi notarial de Barcelona Presidí els Jocs Florals de Barcelona 1897 i l’Associació d’Excursions Catalana 1883-91, a la qual donà un gran impuls, especialment a la secció de folklore, i propugnà la seva unió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per a constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1892-96 Collaborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença En…

Gestor turístic de professió, el 1941 fixà la seva residència a Palma Conreà el teatre, la poesia i la novella Com a autor dramàtic collaborà amb Martí Mayol en el drama costumista Portes obertes 1949 Després publicà S’ha venut un home 1957, premi Ciutat de Palma 1956 i Del cel i de la terra 1974, entre d’altres Pel que fa a la poesia, és autor de Mosaic d’espurnes 1951 i D’Orient i d’Occident 1959, de caràcter humorístic i sentimental El 1959 edità el llibre costumista sobre Palma, Carrers, places i un rellotge 1959 Escriví la novella realista Els trasplantats 1963, premi Ciutat…