Resultats de la cerca

Publicà Camins d’argent 1950-57, diversos estudis comarcals i una antologia de texts literaris Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors , 1966 Fou president de Lo Rat Penat

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S'establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi, Del Metamorfoseos…

Amic de Parini i membre de l’Accademia dei Trasformati de Milà, és autor d’unes Rime giocose, satiriche e morali 1776 i d’unes Favole esopiane 1779 Traduí molts texts grecs i és conegut sobretot pel seu Cicerone 1774, poema de cent un cants en octaves, veritable quadre de costums i font de notícies del s XVIII

Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any

Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català, principalment, entre el 1794 i el 1802 en els diaris de València, com ara el “Correo de Valencia” Es destaquen L’Àngel de l’Apocalipsi 1798, en silves i de to grandiloqüent, i una traducció molt fidel del Stabat Mater 1799 Deixà inèdita l’obra en prosa Valencia paseada en sus calles y plazas 1808 i recollí texts i escrits catalans per exemple una collecció de goigs

El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la  Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…

Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del s XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Ll López-Oms fundà 1882 la revista bilingüe La Gaviota d’Arenys de Mar i publicà els primers versos a Adolescencia 1882 Director de L’Avenç 1883-84, despolititzà la revista i la convertí en prestigiós portaveu del que ell anomenà, per primer cop 1884, Modernisme , com una adhesió a la…

Pertangué a l’Acadèmia de la Llengua Catalana Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana des del segle IX al XIX 1907 Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola, passant per l’Evangeli segons sant Joan, Dant, La Celestina , Shakespeare i Cervantes Traduí per primera vegada al català El Quixot de Cervantes i per la secció cervantina de l’Institut d’Estudis Catalans totes les novelles de l’escriptor És autor, entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, de valor…

Racional de la Diputació Partidari de Joan II, fou expulsat de Barcelona per Pere de Portugal i es refugià a València Fou avi de Joan Boscà i Almogàver És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos texts més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins el 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a una mà diferent Clouen el…

Deixeble de Constantí Llombart, dirigí eventualment 1881-82 l’almanac Lo Rat Penat fou membre de l’entitat del mateix nom i de l’Oronella Fundà, amb altres ratpenatistes escindits, la societat valencianista València Nova 1904, que assenyalà el naixement del valencianisme polític Inicià, sense èxit, una “Biblioteca Llemosina” per a l’edició de texts antics 1881 Als Jocs Florals de València fou nomenat mestre en gai saber Publicà una part de la seva obra poètica en Lliris i cards 1899 en collaboració amb Francesc Martí i Grajales, Orígens del gravat en València i Estudio histórico…