Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
dextrina
Bioquímica
Producte intermediari en la hidròlisi àcida o enzimàtica de midons i fècules.
En la hidròlisi enzimàtica les α-amilases endoamilases de la saliva i del pàncrees dels mamífers i les β-amilases exoamilases de les plantes hidrolitzen els enllaços α-1-4-glucosídics, però no els α-1-6-glucosídics de l’aminopectina L’estructura de les dextrines és intermèdia entre la del midó i la dels oligosacàrids Formen un grup de substàncies solubles en aigua, insolubles en alcohol i fortament dextrogires hom en coneix dues classes la blanca , molt emprada en la indústria de filats i teixits com a empesa per a donar-los una aparença de nous, com a adhesiu del tipus de la…
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en…