Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
efecte Mpemba
Física
Efecte que es tradueix en una velocitat superior de refredament de l’aigua calenta vers l’aigua freda.
L’efecte porta el nom del seu descobridor, el nigerià EBMpemba Durant molt de temps la comunitat acadèmica es negà a acceptar l’existència d’aquest efecte, ja que viola la llei de conducció de la calor No s’ha pogut explicar del tot, però hom creu que és produït per una combinació de l’evaporació de l’aigua, l’acció dels gasos dissolts, els mecanismes de transmissió de la calor i, especialment, el superrefredament
Adolf Friedrich Johann Butenandt
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’acceptar…
simultaneïtat
Física
Realització de dos esdeveniments o de dos fenòmens en el mateix instant t
.
Fins a l’establiment de la teoria de la relativitat hom creia que la noció de simultaneïtat era absoluta, és a dir, que si dos fenòmens són simultanis per a un observador, ho són per a tots els observadors inercials respecte a ell La crítica d’Einstein d’aquesta noció provà que no hi havia cap base experimental suficient per a acceptar-ho, i de la seva teoria de la relativitat resultà la noció de relativitat de la simultaneïtat dos esdeveniments A i B poden ésser simultanis per a un observador, però ocórrer A abans que B per a un altre observador, i B abans que A per a un tercer…
transportador electrònic
Bioquímica
Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidoreducció, com és el cas dels citocroms i la plastocianina en la fotosíntesi.
Física 2011
Física
Esfera d’un mol de silici pràcticament perfecta que servirà per a definir el valor de la unitat de massa, el quilogram © CSIRO - Australian Centre for Precision Optics Aquest any va començar amb la notícia d’un experiment espectacular pel que fa al grau de precisió que s’ha assolit Es tracta d’un experiment motivat per la necessitat de trobar un patró per a definir la unitat de massa –el quilogram– a partir de constants fonamentals que es puguin mesurar en qualsevol laboratori, en lloc de basar-se en el patró de platí i iridi que es conserva a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de…