Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
feniltiohidantoïna
Bioquímica
Compost químic derivat de la reacció d’un aminoàcid amb isotiacianat de fenil.
Aquesta reacció té aplicació en la degradació d'Edman, utilitzada per a identificar aminoàcids en el procés de seqüenciació de proteïnes
tetrazole
Bioquímica
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres diinsaturat que conté quatre àtoms de nitrogen en l’estructura
.
Alguns derivats del tetrazole, i encara més llurs hidroclorurs, anomenats sals de terazole , tenen aplicació en assaigs bioquímics de germinació i viabilitat i en medicina
disparitat
Paleontologia
Mesura en estudis de biologia evolutiva que consisteix en la variabilitat en la morfologia i pla corporal dels organismes durant intèrvals de temps geològics.
Aquest concepte, que ha vist una aplicació cada vegada més estesa en estudis sobre patrons evolutius en el registre fòssil, difereix del de diversitat, el qual quantifica el nombre de taxons
timina
Bioquímica
Base pirimidínica que forma part dels àcids nucleics i dels quals pot ésser aïllada per un procés d’hidròlisi.
És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica
endonucleasa de restricció
Bioquímica
Endonucleasa que reconeix seqüències específiques de bases de l’ADN, el qual talla en indrets ben determinats: aquesta escissió afecta totes dues cadenes, sia a l’altura d’una mateixa parella de bases, sia deixant lliures dues curtes seqüències complementàries.
Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia
transaminasa
Bioquímica
Enzim que transfereix grups amínics.
Al cos humà en predominen dues la glutamat-oxalacètic-transaminasa GOT i la glutamat-piruvat-transaminasa GPT El múscul cardíac té grans concentracions de GOT el fetge, en canvi, en té de GPT Aquest fet és d’aplicació diagnòstica En l’infart de miocardi hi ha un valor més alt de GOT, però en les malalties del fetge hepatitis, cirrosi augmenten molt més les de GPT
John Burdon Sanderson Haldane
Bioquímica
Genetista i bioquímic anglès.
Fou professor de fisiologia a la Royal Institution i de bioquímica i de genètica a la Universitat de Londres Treballà en l’aplicació de l’anàlisi matemàtica als fenòmens genètics, en la teoria de l’evolució i en els mètodes de mesura d’unió dels gens Escriví, entre altres obres, Science and Ethics 1928, Enzymes 1930, Heredity and Politics 1938 i Marxist Philosophy and the Sciences 1938
treonina
Bioquímica
Aminoàcid essencial, un dels més corrents a les proteïnes, especialment a la caseïna.
La seva forma natural és la 2 S , 3 R , que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 2 5 = -28,3° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 255-257°C Hom l’obté per hidròlisi de la caseïna, i té aplicació com a complement alimentari i en la recerca bioquímica
micropaleontologia
Paleontologia
Branca de la paleontologia que estudia els fòssils per a la identificació i l’estudi dels quals és necessari el microscopi.
Estudia principalment els microfòssils organismes unicellulars fòssils i les restes esquelètiques microscòpiques de protozous rizòpodes, flagellats, d’algues unicellulars diatomees, algunes clorofícies, alguns briozous i fragments de l’esquelet de certs organismes espícules d’esponges, otòlits de peixos, etc La micropaleontologia té una gran importància en l’estudi de certs aspectes de la geologia aplicada i de l’estratigrafia També té aplicació en les investigacions petrolieres, puix que les determinacions paleontològiques i estratigràfiques es fonamenten en l’estudi dels…
adductes d’urea
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada (clatrat), que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials