Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
microxip d’ADN
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres d’ADN sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar seqüències, per a detectar mutacions i per a determinar el nivell d’expressió dels gens
ADN del cloroplast
Bioquímica
ADN d’orgànuls, localitzat als cloroplasts, en cada un dels quals hi pot haver fins a 30 molècules circulars.
Segons els càlculs efectuats, hom creu que el cloroplast té un potencial genètic més gran que el mitocondri
ARNpolimerasa dependent d’ADN
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa de transcripció que requereix un motlle d’ADN, quatre ribonucleòsids trifosfats i cations divalents.
L’allargament de la cadena es realitza mitjançant l’enllaç del grup 3'-hidroxil de la ribosa al 5'-fosfat del nucleòsid que s’afegeix N'existeixen tres formes diferents amb localització nuclear distinta i específica i amb el requeriment de cations diversos
àcid desoxiribonucleic
Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5'- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X,…
reacció de Feulgen
Bioquímica
Reacció de coloració característica de l’àcid desoxiribonucleic (ADN) que es produeix en ésser tractat, en medi àcid, pel reactiu de Schiff (fucsina descolorada), el qual reacciona, i pren color, amb el grup aldehid de la desoxiribosa de l’ADN.
És emprada pels citoquímics per a la localització de l’ADN en preparacions histològiques i per a l’estudi dels cromosomes Fou descoberta pel bioquímic i fisiòleg alemany Robert Feulgen 1884-1955
transcripció
Bioquímica
Procés pel qual la informació genètica codificada en una fibra d’ADN (en un gen estructural o un operó) és copiada en una fibra d’ARN missatger mitjançant la seqüència de nucleòtids que el componen.
En els eucariotes, l’ADN és dins el nucli, mentre que la síntesi proteica s’esdevé, a nivell dels ribosomes, en el citoplasma Cal un portador del missatge genètic que travessi la membrana nuclear —ja que l’ADN no pot fer-ho—, i se sintetitza, per tant, l’ARN missatger a partir de l’ADN i de l’enzim ARN polimerasa
proteïna recombinant
Bioquímica
Proteïna obtinguda mitjançant la introducció d’un ADN recombinant en un hoste heteròleg, generalment un bacteri o un llevat, que és induït perquè la sintetitzi.
Són codificades per la recombinació de l’ADN de dos o més organismes diferents
endonucleasa de restricció
Bioquímica
Endonucleasa que reconeix seqüències específiques de bases de l’ADN, el qual talla en indrets ben determinats: aquesta escissió afecta totes dues cadenes, sia a l’altura d’una mateixa parella de bases, sia deixant lliures dues curtes seqüències complementàries.
Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia
àcid nucleic peptídic
Bioquímica
Polímer similar a l’ADN i a l’ARN format per una cadena d’unitats repetides de 2-aminoetil de N-glicina unides per enllaços peptídics, a les quals s’uneixen les diverses purines i pirimidines característiques dels àcids nucleics mitjançant enllaços de carbonil i metil.
Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN
Arthur Kornberg
Arthur Kornberg
©
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa…