Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
Avram Hershko
Bioquímica
Químic israelià d’origen hongarès.
Es traslladà a Israel amb la seva família el 1950 i es doctorà en medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1969 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion, Haifa Israel, on exerceix des del 1980 Al final de la dècada del 1970 i principi de la del 1980, treballà conjuntament amb Aaron Ciechanover i Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als EUA Junts descobriren que en la degradació de proteïnes a l’interior de les cèllules hi té un paper clau la ubiqüitina Per aquest…
Aaron Ciechanover
Bioquímica
Químic israelià.
Es doctorà en medicina al Technion, l’Institut de Tecnologia d’Israel, l’any 1981 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion de Haifa Al final de la dècada del 1970 i el principi de la del 1980, feu diferents estades al laboratori d’ Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als Estats Units, on també coincidí amb A Hershko Treballant conjuntament, aquests tres investigadors descobriren el paper clau de la ubiqüitina, un polipèptid, en el procés de degradació de proteïnes a l’…
ubiqüitina
Bioquímica
Proteïna cel·lular eucariota implicada en la degradació d’altres proteïnes.
S'uneix covalentment a les proteïnes que han d’ésser degradades, la qual cosa en permet el reconeixement pels sistemes proteolítics intracellulars
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…
Frederic Mayor i Zaragoza
Frederic Mayor i Zaragoza
© Fototeca.cat
Bioquímica
Política
Bioquímic i polític.
Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la…
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
mononucleòtid nicotinamida
Bioquímica
Compost format per nicotinamida unida, mitjançant un enllaç β-N-glucosídic, a la posició l´ de la D-ribosa i fosforilat en posició 5´.
És un precursor del NAD La síntesi enzimàtica de la nicotinamida és obtinguda a partir dels eritròcits i d’hemolitzats humans És totalment soluble en aigua i insoluble en acetona
Rubisco
Bioquímica
Enzim responsable de l’assimilació reductora del diòxid de carboni a nivell de glúcids en pràcticament tots els organismes fototròfics i en la major part dels quimiolitotròfics.
És l’enzim més abundant de la Terra
amfetamina
Bioquímica
Farmàcia
Amina primària líquida que bull a 200-203°C, lleugerament soluble en aigua.
És preparada per reducció de l’oxina de la cetona benzil metílica o per reacció d’aquesta cetona amb formamida Utilitzada en medicina, normalment en forma de sulfat com a amina simpaticomimètica de gran acció estimulant sobre l’escorça cerebral L’administració de 10 a 30 mg produeix eufòria, disminució de la fatiga, augment de l’activitat motora, confiança, iniciativa, insomni, etc El seu abús produeix l’amfetaminomania
lactosa

Lactosa
Bioquímica
Disacàrid natural que per hidròlisi lliura d-galactosa i d-glucosa.
Sintetitzada a les glàndules mamàries, és present, com a única font natural coneguda, a la llet dels mamífers Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, es transforma en àcid làctic acidosi làctica És emprada en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts i com a excipient en la fabricació de comprimits