Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
metionina
Bioquímica
Aminoàcid contingut normalment a les proteïnes
.
Els bacteris i les plantes el sintetitzen a partir de l’àcid aspàrtic, però és un aminoàcid essencial en la nutrició dels mamífers, perquè no el sintetitzen En la síntesi de proteïnes és l’aminoàcid iniciador de la cadena polipeptídica
àcid erúcic
Bioquímica
Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica, en alguns casos en proporcions força importants com és ara la colza.
Pot produir certs trastorns quan hom n'ingereix una gran quantitat Actualment, però, hom disposa de varietats de colza amb un contingut molt baix d’àcid erúcic
licopè
Bioquímica
Pigment de color vermell contingut en la fruita madura, especialment en els tomàquets.
Químicament és un carotè, amb una molècula simètrica de 40 àtoms de carboni, que hom pot considerar constituïda per vuit unitats d’isoprè o per dos diterpens, sovint molt semblants o idèntics, amb els isoprens terminals units pels extrems no conté cap anell de ionona
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
esfingomielina
Bioquímica
Cadascun dels esfingolípids que hi ha a les beines de mielina del teixit nerviós.
Per hidròlisi alliberen una molècula d’àcid fosfòric, esfingosina o un derivat seu, colina i un àcid gras Hom els aïlla de cervells humans o de cobais, en forma de mescles que es diferencien pel tipus d’àcid gras contingut a la molècula Els més abundants són els de 24 àtoms de carboni, com el lignocèric i el nervònic
ligasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims que catalitzen la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzat un enllaç pirofosfat de l’ATP o d’un trifosfat semblant.
Sovint són anomenades sintetases Els enllaços que formen són moltes vegades d’elevat contingut energètic Les ligases constitueixen la classe de codi 6 dels enzims enzim La subclasse 61 enllaços C-O comprèn els enzims que esterifiquen els ARN de transferència, amb els corresponents aminoàcids La 62 enllaços C-S inclou els que sintetitzen tioesters del CoA, com la succinil-CoA sintetasa La 64 enllaços C-C inclou les carboxilases
fluid cerebroespinal
Bioquímica
Fluid que omple els ventricles cerebrals i el canal meduŀlar en els vertebrats adults.
Estableix un ambient estable i especialitzat per a les neurones És generat i secretat pel plexe coroidal a partir de proteïnes de producció pròpia i de proteïnes i altres molècules incorporades del sèrum sanguini mitjançant un filtratge selectiu En aquest filtratge, també hi contribueixen l’òrgan subventricular, les meninges i determinats vasos sanguinis amb característiques especials El seu contingut proteic és alterat en persones que pateixen malalties que afecten el sistema nerviós, tant infeccioses com neurodegeneratives o neurològiques
dopamina

Dopamina
©
Bioquímica
Precursor immediat de la noradrenalina
que es dóna en concentració elevada en la part mitjana de l’hipotàlem i en el tall pituïtari.
La distribució a la resta de l’encèfal és parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa i on, contràriament, la de dopamina és alta, com a conseqüència de la falta de la dopamina—β—oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina Actualment hom creu que la dopamina va relacionada amb la funció motora, puix que en la malaltia de Parkinson el contingut de la dopamina en aquests nuclis és el 50% del normal
prolamina
Bioquímica
Denominació genèrica d’una família de proteïnes simples, caracteritzades per un baix contingut de lisina i una gran proporció de prolina
.
Són insolubles en l’aigua i en solucions salines, i es dissolen en àcids i àlcalis diluïts i en etanol Entre les prolamines més importants cal destacar la zeïna del blat de moro, la gliadina del blat i l’hordeïna de l’ordi
trifosfat d’adenosina
Bioquímica
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d’adenosina (ADP) per fosforilació.
Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo L’energia alliberada a la cèllula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota l’acció…