Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dineïna
Bioquímica
Proteïna associada al feix de microtúbuls dels cilis i els flagels.
Està constituïda per cadenes polipeptídiques de 360 000 daltons
pepsinogen
Bioquímica
Precursor inactiu de l’enzim pepsina, secretat per la mucosa gàstrica, i activat per l’àcid clorhídric de les cèl·lules parietals de les glàndules gàstriques (dites oxíntiques), dóna lloc a la pepsina.
El seu pes molecular és de 42 500 daltons
ovoalbúmina
Bioquímica
Proteïna existent a la clara de l’ou.
Té un punt isoelèctric de 4,6 i un pes molecular aproximat de 44 500 daltons
espectrina
Bioquímica
Proteïna estructural de l’esquelet submembranós que es troba principalment a la cara interna de la membrana citoplasmàtica dels eritròcits.
De forma filamentosa i d’uns 100 nanometres de longitud, és formada per dues subunitats, α i β, de pesos moleculars de 260 000 i 225 000 daltons, respectivament
tubulina
Bioquímica
Proteïna fibrosa contràctil present en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, que és necessària per a llur procés de divisió cel·lular.
És el constituent dels microtúbuls i participa en la maduració de les neurones Té la propietat de fixar-se a diversos lligands, com la colquicina, els ions magnesi i l’ATP Presenta una estructura filamentosa i té un pes molecular de 10 000 daltons
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les…
àcid ribonucleic
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…
zeïna
Bioquímica
Prolamina de la llavor del blat de moro, amb un pes molecular de 45 000 daltons.
àcid desoxiribonucleic
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5'- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…