Resultats de la cerca

L’enllaç C-N entre la base i el sucre format per deshidratació és N-glicosídic Els nucleòsids de la ribosa són part integrant dels àcids ribonucleics ARN, i els de la desoxiribosa formen part dels àcids desoxiribonucleics ADN Els nucleòsids són obtinguts a partir dels nucleòtids per eliminació del grup fosfat Els nucleòsids són més solubles en aigua que llurs bases corresponents, i són fàcilment separables i identificables per cromatografia

És un glicòsic en el qual la base és unida per un enllaç N-glicosídic a una ribosa o una desoxiribosa

Present en tota la matèria viva, és el responsable de l’emmagatzemament i de la transferència del codi genètic La base nitrogenada present en la macromolècula es pot combinar amb la ribosa àcid ribonucleic o amb la desoxiribosa àcid desoxiribonucleic

Les principals aldolases són la cetosa-1-fosfat-aldolasa, la fructosa-difosfat-aldolasa i d’altres d’especificitat restringida que tenen com a substrat els fosfats de l’hidroxioxobutirat, de l’eritrulosa, de la ribosa i de la desoxiribosa, així com la L -treonina i la L -allotreonina

La desoxiribonucleasa I del pàncrees de bou hidrolitza específicament tots els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 3'-hidroxil de la desoxiribosa hom l’ha obtinguda cristallitzada d’un pes molecular de 60 000, el seu pH òptim és de 6 a 7 necessita Mg 2 + com a cofactor La desoxiribonucleasa II que ha estat isolada del lletó i la melsa de mamífers i també dels bacteris, hidrolitza específicament, però no tots, els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 5'-hidroxil Ambdues desoxiribonucleases són emprades en la recerca de l’estructura i funció de l’ADN

La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció…

Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…

És emprada pels citoquímics per a la localització de l’ADN en preparacions histològiques i per a l’estudi dels cromosomes Fou descoberta pel bioquímic i fisiòleg alemany Robert Feulgen 1884-1955