Resultats de la cerca

La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…

Les glicogenosis es classifiquen en set tipus de l’I al VII La glicogenosi de tipus I és l’anomenada malaltia de von Gierke, la de tipus II és coneguda com a malaltia de Pompe, la de tipus IV com a malaltia de Hers i la de tipus V com a malaltia de McArdle

La majoria de les vegades la unió entre monòmers és de tipus no covalent exceptuant els casos en què es formen ponts disulfur entre ells Un homodímer consta de dos monòmers idèntics units per mitjà del procés d’homodimerització, mentre que un heterodímer està format per dos monòmers diferents units per mitjà del procés d’heterodimerització En el cas dels carbohidrats també es denominen dímers els disacàrids formats per monosacàrids idèntics o diferents

Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000…

Aquest fenomen fou observat, per primera vegada, per Sydney Ringer 1882 Fent estudis sobre la contractilitat del cor de la granota constatà l’efecte oposat que tenien els cations monovalents i divalents sobre la fibra cardíaca

Són codificades per la recombinació de l’ADN de dos o més organismes diferents

Existeixen 4 aldopentoses diferents, que són la xilosa, la lixosa, l’arabinosa i la ribosa

Hi ha quatre cetohexoses diferents, que són la sicosa, la fructosa , la sorbosa i la tagatosa