Resultats de la cerca

Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia

Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000 i 10 9 i amb…

En ser alliberada al medi extracellular, actua com a endotoxina En una infecció és responsable de produir febre i altres simptomatologies específiques, i contribueix al xoc septicèmic que es pot produir durant una infecció sanguínia

Tenen una estructura complexa i un metabolisme particular immunoglobulina Hom pot diferenciar-ne dos tipus les que tenen una activitat polivalent i les específiques d’antígens virals o de bacteris coneguts Són obtingudes a partir de la sang de donadors convalescents o hiperimmunitzats

Entre les glicoproteïnes hi ha les del plasma sanguini amb un 10-25% de glúcids, les quals constitueixen la fracció α-globulina i una part de la γ-globulina, els mucoides a les mucoses amb un 40% d’oligosacàrids, principalment disacàrids i les substàncies específiques dels grups sanguinis

Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes

Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna

N'hi ha dues classes les glucosidases , que hidrolitzen glucòsids simples i oligosacàrids, específiques segons la natura i la configuració del monosacàrid portador del grup reductor i segons les dimensions del seu heterocicle, i les polisacaridases , que hidrolitzen polisacàrids, com les β- amilases , que degraden el midó i el glucogen a maltosa i a polisacàrids menors, o com les α -amilases , que els degraden a glucosa i a maltosa

Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN

Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats per a…