Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Birmingham i East Anglia, on es doctorà en biologia cellular i bioquímica 1973 Ha estat professor de les universitats d’Edimburg i Oxford i actualment és director general de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Ha investigat els mecanismes moleculars que regulen el cicle cellular i la divisió de la cèllula, i ha identificat i clonat diversos gens que controlen el cicle cellular Un d’aquests, el gen CDK1 cyclin dependent kinase 1 , codifica un enzim que actua controlant la duplicació de l’ADN i la seva separació durant la divisió…

 S'utilitza per a estudiar l’expressió d’un gen, per a produir proteïnes en el tractament d’una malaltia genètica, vacunes o amb finalitats econòmiques i científiques

Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen

En els bacteris, com a mitjana, un gen conté aproximadament 1 000 parelles de bases 1 kbp el genoma complet del bacteri Escherichia coli conté uns 4 000 gens 4 000 kbp, això és, quatre milions de parelles de bases de longitud El genoma de la mosca del vinagre Drosophila melanogaster té una longitud aproximada de 150 000 kbp la del genoma humà s’ha determinat en si fa no fa 3 milions de kbp 3 000 milions de parelles de bases De vegades, hom l’anomena simplement kb

Graduat en química pel California Institute of Technology 1965, el 1970 obtingué el doctorat en biofísica al Massachusetts Institute of Technology Incorporat a la Universitat de Brandeis, amb Jeffrey Hall  formà part de l’equip que aconseguí alguns dels descobriments més importants en genètica de les darreres dècades, entre els quals destaca la identificació del gen conegut amb el nom de  period i de la proteïna PER, que regulen moltes de les funcions del rellotge biològic  i els ritmes circadiaris Per aquest descobriment, el 2017 obtingué el premi Nobel de medicina, conjuntament…

Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer  al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila  el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut…

Es doctorà el 1974 en ciències químiques a la Universitat Complutense de Madrid Conegut pels seus treballs de recerca en oncologia, primer al National Cancer Institute NCI, a Bethesda 1974-88, i més tard al departament de biologia molecular de l’empresa Bristol-Myers Squibb, on assolí el càrrec de vicepresident de l’Oncology Drug Discovery Ha dedicat la seva recerca a la diagnosi precoç del càncer L’any 1982 Barbacid i el seu equip descobriren la base molecular del càncer i aïllaren per primer cop un gen oncogènic en un tumor humà L’any 1998 retornà a Madrid per crear i dirigir…

La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…

En els eucariotes, l’ADN és dins el nucli, mentre que la síntesi proteica s’esdevé, a nivell dels ribosomes, en el citoplasma Cal un portador del missatge genètic que travessi la membrana nuclear —ja que l’ADN no pot fer-ho—, i se sintetitza, per tant, l’ARN missatger a partir de l’ADN i de l’enzim ARN polimerasa

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…