Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
immunofluorescència
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi en què un antigen o un anticòs tenyits amb un colorant fluorescent, reaccionen amb llur anticòs o antigen específic en una mostra biològica (sèrum, frotis, etc).
Mitjançant aquesta tècnica hom pot identificar i localitzar els anticossos o els antígens, per observació al microscopi òptic de fluorescència
feniltiohidantoïna
Bioquímica
Compost químic derivat de la reacció d’un aminoàcid amb isotiacianat de fenil.
Aquesta reacció té aplicació en la degradació d'Edman, utilitzada per a identificar aminoàcids en el procés de seqüenciació de proteïnes
microxip de proteïna
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres de proteïna sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar la presència de proteïnes, detectar alteracions i determinar-ne el nivell d’expressió
microxip d’ADN
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres d’ADN sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar seqüències, per a detectar mutacions i per a determinar el nivell d’expressió dels gens
George Pearson Smith
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold i Gregory Paul Winter
degradació d’Edman
Bioquímica
Mètode bioquímic utilitzat per a identificar la seqüència d’aminoàcids de l’extrem amí terminal d’una proteïna o pèptid.
Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió
Yoshinori Ohsumi

Yoshinori Ohsumi
© Tokyo Institute of Technology
Bioquímica
Biòleg molecular japonès.
Graduat 1966 i doctorat per la Universitat de Tòquio 1974, posteriorment amplià estudis a la Rockefeller University, als Estats Units El 1977 tornà al Japó i es reincorporà a la Universitat de Tòquio com a professor assistent El 1988 esdevingué professor associat i cap d’un laboratori propi, establert aquest any El 1992 presentà els resultats de les seves investigacions sobre l’ autofàgia en les quals, a partir d’estudis en llevats alterats, identificà l’existència d’aquest mecanisme de degradació mitjançant els vacúols, anàleg a la funció dels lisosomes en altres organismes, entre les quals…
Peter Agre
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar…
Jeffrey C. Hall

Jeffrey C. Hall
© Chinese University of Hong Kong
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…
Frederick Sanger

Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a identificar…