Resultats de la cerca

Doctor en medicina per la Universitat de Madrid, s’especialitzà en bioquímica, disciplina en la qual adquirí renom internacional Exercí de professor a la facultat de medicina de Barcelona 1946-50 i investigà a la University of Washington Medical School 1951-53 i al CSIC 1954-75 Fou professor i catedràtic 1976 de bioquímica de la facultat de medicina de Madrid Guardonat amb nombroses distincions acadèmiques, és autor d’un centenar de treballs, especialment sobre enzimologia

Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les…

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA

Estudià a la Universitat d’Illinois i a la Washington University de Sant Louis, on es graduà en medicina l’any 1943 i realitzà els seus primers treballs de recerca Des del 1948 desenvolupà la seva tasca investigadora a la Universitat de Seattle, d’on fou nomenat catedràtic el 1957 amb un parèntesi de 1968 a 1977 que treballà a la universitat de Califòrnia El 1992, juntament amb el seu collaborador Edmond H Fischer , li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre la fosforilació com a mecanisme regulador de l’activitat cellular, camp de recerca en…

Graduat en química pel California Institute of Technology 1965, el 1970 obtingué el doctorat en biofísica al Massachusetts Institute of Technology Incorporat a la Universitat de Brandeis, amb Jeffrey Hall  formà part de l’equip que aconseguí alguns dels descobriments més importants en genètica de les darreres dècades, entre els quals destaca la identificació del gen conegut amb el nom de  period i de la proteïna PER, que regulen moltes de les funcions del rellotge biològic  i els ritmes circadiaris Per aquest descobriment, el 2017 obtingué el premi Nobel de medicina, conjuntament…

El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic  i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna PER Per aquests…

Per la biosíntesi del colesterol obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1964, juntament amb Konrad Bloch

Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès…

Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer  al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila  el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…