Resultats de la cerca

Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…

Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags

Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…

Obtingué el doctorat en farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1978 Professor a la University of Massachusetts Medical School, de Worcester Massachusetts, del 1982 al 1989 Des d’aleshores és director del Cell Biology Program del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i professor de la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College, i des del 1990 és investigador al Howard Hughes Medical Institute de Nova York Director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona 2005, al desembre del 2013 fou nomenat director del Memorial Sloan-Kettering Center,…