Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
leucina
Bioquímica
Aminoàcid essencial per a mantenir el creixement en els vertebrats superiors.
És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes
àcid fosfatídic
Bioquímica
Cadascun dels fosfoglicèrids
que per hidròlisi lliuren només àcid fosfòric, dos àcids grassos i glicerina.
La seva fórmula general és Són els fosfoglicèrids d’estructura més simple, puix que són monoesters de l’àcid fosfòric A les cèllules dels mamífers n'hi ha en quantitats molt petites, però són molt abundants a les plantes Són sintetitzades per les cèllules animals i vegetals a partir del gliceril-3-fosfat
carboxihemoglobina
Bioquímica
Derivat de l’hemoglobina que resulta de la combinació d’aquesta amb monòxid de carboni.
Per efecte de tal combinació l’hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen, puix que la unió entre el CO i el ferro de la molècula és més forta que la del ferro amb l’oxigen La carboxihemoglobina es produeix en les intoxicacions d’òxid de carboni, pel fet que aquest, per la seva gran avidesa per l’hemoglobina, pot desplaçar l’oxigen de la seva combinació oxihemoglobínica
dopamina

Dopamina
©
Bioquímica
Precursor immediat de la noradrenalina
que es dóna en concentració elevada en la part mitjana de l’hipotàlem i en el tall pituïtari.
La distribució a la resta de l’encèfal és parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa i on, contràriament, la de dopamina és alta, com a conseqüència de la falta de la dopamina—β—oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina Actualment hom creu que la dopamina va relacionada amb la funció motora, puix que en la malaltia de Parkinson el contingut de la dopamina en aquests nuclis és el 50% del normal
carotenoide
Bioquímica
Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós trobats en la fracció lipídica insaponificable dels extrets d’animals, vegetals i microorganismes, que poden ésser considerats com a derivats del licopè
.
Tenen un paper molt important com a antecessors de les vitamines A, i per això també són anomenats provitamines A Són fonamentals per a la visió dels animals, puix que formen part dels pigments visuals hom els pot trobar en els cloroplasts, on són indispensables per a la fotosíntesi també són part integrant dels pigments de la llet, els ous i les excrescències epidèrmiques plomes, closques, etc d’ocells i artròpodes, així com de determinats teixits d’animals marins Segons que continguin o no continguin oxigen en la molècula, es divideixen en dos grans grups xantofilles i carotens
difosfoglicèric, àcid 1,3-
Bioquímica
Intermediari en la síntesi de l’ADP que deriva estructuralment dels àcids 3-fosfoglicèric i fosfòric.
L’energia lliure estàndard d’hidròlisi de l’enllaç acil-fosfat és Δ G° =-11,8 kcal, per la qual cosa és un compost fosforilat amb un elevat nivell energètic En el citoplasma cellular és format durant la glucòlisi per oxidació enzimàtica del gliceroaldehid-3-fosfat Tot seguit, l’enllaç 1-fosfat es transfereix a l’ADP i es forma ATP L’esclariment d’aquestes reaccions per Warburg el 1937 pot ésser considerat un dels avenços importants de la biologia moderna, puix que fou la primera demostració del fet que l’energia produïda per l’oxidació d’una molècula orgànica s’emmagatzema, com a…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
quelació
Bioquímica
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i a la conductivitat elèctrica D’altra banda, el procés de quelació origina espècies notablement més estables que les que es formarien entre els mateixos ions i lligands monodentats, principalment a causa de factors de tipus entròpic efecte de quelat La quelació troba aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa, ja sia mitjançant la formació de quelats colorats característics de determinades espècies catiòniques, ja sia promovent la precipitació…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i…
cicle de les pentoses

Cicle de les pentoses
©
Bioquímica
Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.
L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més flexible en cas de manca d’…