Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
glucagó
Bioquímica
Hormona proteica formada en les cèl·lules A del pàncrees i que consta de 29 aminoàcids, dels quals hom coneix la seqüència.
Contràriament a l’acció de la insulina, fa augmentar la glucèmia Actua a través de l’augment de l’activitat fosforilàsica del fetge, la qual cosa fa que es mobilitzi la reserva de glucosa de glicogen hepàtic
lipasa
Bioquímica
Enzim del grup de les esterases que hidrolitza enllaços èster dels greixos neutres.
La lipasa del suc pancreàtic és responsable de la digestió dels greixos neutres de la dieta en el duodè, i produeix l’alliberament dels àcids grassos de posicions 1 i 3 La lipoproteïna lipasa allibera els triglicèrids de les lipoproteïnes per tal que puguin ésser emmagatzemats Hi ha altres lipases, contingudes en molts teixits animals, que alliberen els àcids grassos dels greixos de reserva a fi que serveixin com a font d’energia per a l’organisme greix
polisacàrid
Bioquímica
Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids lineals o ramificats.
Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre…
glúcid
Bioquímica
Nom genèric d’aquelles substàncies que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones i també de llurs polímers i derivats.
Pel fet que llur fórmula empírica és CH 2 O n , en la qual l’oxigen i l’hidrogen són en la mateixa proporció que en l’aigua, havien estat anomenats hidrats de carboni Els més simples són els sucres o monosacàrids , que són cristallins, solubles en aigua i dolços són constituïts per un sol polihidroxialdehid o polihidroxicetona, amb diversos carbonis substituïts asimètricament, que comporten una activitat òptica de la molècula i l’existència de nombrosos isòmers enantiomorfs El principal és la glucosa , perquè en deriven els altres sucres i, a més, és el combustible ideal per als organismes…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
glicogen
Bioquímica
Polisacàrid que ocorre en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals dels fongs com a substància de reserva.
L’estructura química correspon a un polímer de glucosa molt ramificat en el qual el C-1 de la glucosa en posició α s’uneix al C-4 de la següent, disposant-se en hèlix, i les ramificacions es donen amb petits intervals a base d’enllaços C-1 → C-6 Malgrat les grans dimensions de les molècules, és soluble en aigua Quan l’animal necessita glucosa, aquesta és obtinguda a partir del glicogen acumulat, l’activació del qual és deguda a l’adrenalina i al glucagó, responsables de l’augment de glucèmia La disminució de la glucèmia és provocada per la insulina, sobretot per l’activació de síntesi de…
aleurona
Bioquímica
Substància proteica que, com a material de reserva, se sol acumular, en forma de grànuls, al citoplasma de les cèl·lules de moltes llavors.
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
crisolaminarina
Bioquímica
Polisacàrid de reserva semblant a la laminarina però amb més residus de glucosa, que forma glòbuls refringents en la cèl·lula dels haptòfits i de les crisofícies i bacil·lariofícies.
volutina
Micologia
Microbiologia
Protistologia
Bioquímica
Substància de reserva fosfàtica, composta de lipoproteïnes, d’àcids ribonucleics i de polifosfats, que en forma de grànuls es troba a les cèl·lules de certs fongs, bacteris i cianofícies.