Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
àcid ribonucleic

L’estructura de l’ARN missatger
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…
àcid nucleic
Bioquímica
Cadascuna de les macromolècules formades per grups de nucleòtids.
Present en tota la matèria viva, és el responsable de l’emmagatzemament i de la transferència del codi genètic La base nitrogenada present en la macromolècula es pot combinar amb la ribosa àcid ribonucleic o amb la desoxiribosa àcid desoxiribonucleic
àcid uridílic
Bioquímica
Nucleòtid de l’àcid ribonucleic del llevat.
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua i alcohol, que es fon amb descomposició a 202°C
ribozim
Bioquímica
Molècula d’àcid ribonucleic amb activitat catalítica.
La seva existència fou proposada l’any 1967 per Carl Woese, Francis Crick i Leslie Orgel, basant-se en el plegament que presenten algunes molècules d’ARN, i llur activitat fou demostrada per Thomas Cech el 1982 La seva activitat enzimàtica és molt variada participen en el procés de maduració de l’ARN i poden copiar àcids nucleics i unir aminoàcids en cadenes proteiques, entre d’altres El descobriment de la seva activitat suggerí la hipòtesi que, al principi de la vida, el material genètic podia haver estat l’ARN, en forma de ribozims amb activitat catalítica
trifosfat de guanosina
Bioquímica
Nucleòtid de la guanina.
És un èster fosfòric de la guanosina, en el qual un trifosfat esterifica l’hidroxil 5´ de la ribosa Forma part de la composició de l’àcid ribonucleic per polimerització amb altres nucleòtids, i en aquest procés allibera pirofosfat Intervé en diverses reaccions metabòliques, en què allibera l’energia dels seus enllaços fosfòrics També actua cedint grups fosfats, com en la fosforilació de l’oxalacetat en la gluconeogènesi
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca…
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…