Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
testosterona
Bioquímica
Hormona esteroide sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via
metabòlica comuna de les hormones sexuals a partir del colesterol.
La testosterona és metabolitzada en el fetge, i mínimament en la pell i la pròstata, i és eliminada per l’orina Els efectes de la testosterona són morfològics, metabòlics i psíquics Present també en nivells molt més baixos en les dones, té una acció determinant en els caràcters sexuals secundaris masculins massa muscular més elevada, ossos més grans, menor adipositat, veu més greu, creixement del pèl a la cara, etc i, combinat amb factors mediambientals i l’acció d’altres hormones, és associat a diversos comportaments més habituals en el sexe masculí esperit de competició, agressivitat,…
relaxina
Bioquímica
Hormona sexual femenina que es forma, probablement, als ovaris.
Provoca la relaxació i la distensió de la símfisi púbica ossa pubis i, per tant, pot influir en la iniciació del part
fol·liculina
Bioquímica
Hormona esteroide segregada i continguda en els fol·licles de Graaf de l’ovari dels vertebrats.
És estimulant del desenvolupament dels caràcters secundaris femenins i del comportament sexual femení
androgen
Bioquímica
Cadascuna de les hormones sexuals d’acció masculinitzant segregades pels testicles, pel còrtex suprarenal i, en petita quantitat, pels ovaris.
Tots els andrògens naturals són derivats de l’androstè, i tenen una funció esteroide en C 1 9 En depenen els caràcters sexuals virilitat, creixement dels òrgans genitals, desenvolupament de l’instint sexual, etc Els andrògens més importants són la testosterona i l’androsterona
Jeffrey C. Hall

Jeffrey C. Hall
© Chinese University of Hong Kong
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…
progesterona

fototeca.cat
©
Bioquímica
Farmàcia
Esteroide amb activitat d’hormona sexual femenina, aïllat primerament per Butenandt el 1934, a partir d’extractes del cos luti de truges prenyades.
És un sòlid cristallí blanc, estable en l’aire i sensible a la llum Pot existir en dues formes, segons la configuració del carboni 17, anomenades α i β, les quals mostren idèntica activitat fisiològica i es fonen a 128,5-131°C α i 121°C β Ambdues formes són molt poc solubles en l’aigua i solubles en l’alcohol i l’acetona La progesterona és obtinguda per síntesi parcial a partir de l’estigmasterol i el colesterol És una hormona gonadotropa present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària En les ovelles és constituïda per un 4,5% de tirosina, un 1% de triptòfan, un 4,5% de mannosa i un 5,…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…