Resultats de la cerca

Investigà l’estructura química de proteïnes i aminoàcids utilitzant mètodes cromatogràfics Rebé el premi Nobel de química l’any 1972, compartit amb el seu collaborador WStein i amb ChAnfinsen

Fill del també bioquímic i premi Nobel Arthur Kornberg , estudià a les universitats de Harvard i Stanford, on es doctorà el 1967 El 1972 anà al Medical Research Council de la Universitat de Cambridge on collaborà amb Aaron Klug en la recerca sobre el nucli cellular La seva anàlisi de la cromatina mitjançant tècniques de difracció dels raigs X donà com a resultat el descobriment del nucleosoma unitat bàsica constituent dels cromosomes El 1978 retornà a la Universitat de Stanford, on l’any 2001descobrí i determinà l’estructura i el funcionament de l’ARN polimerasa II,…

Graduat en química per la Universitat de Minnesota i màster en medicina per la Universitat de Yale Després d'exercir com a internista resident a la Washington University School of Medicine de Saint Louis, a mitjan anys vuitanta s'incorporà a l'equip de recerca de Robert Lefkowitz de la universitat de Duke En 1987-2003 fou investigador al Howard Hughes Medical Institute Des del 1989 desenvolupa la seva carrera científica i docent a la universitat de Stanford L'any 2009 fundà l'empresa biomèdica ConfometRx La seva aportació principal és el descobriment de l'estructura dels…

Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment…

Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl  i Aziz Sancar  pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen

Es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Berkeley Califòrnia, i posteriorment es doctorà en genètica al Massachusetts Institute of Technology 1983 amb una tesi sobre la genètica dels adenovirus Posteriorment collaborà a Cambridge amb Sidney Brenner, un dels pioners de la genètica molecular, en les recerques sobre el DNA del nematode C elegans De 1986 a 2003 treballà al departament d’embriologia de l’Institut Carnegie de Baltimore Aquest any es traslladà a la Universitat de Stanford i compartí amb Craig C Mello el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en…

El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic  i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna…

Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada  phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’…