Resultats de la cerca

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les prostaglandines 1959-62…

Creà el mètode de l’electroforesi, que permet de determinar l’espectre proteic d’un líquid, gràcies a la diferent velocitat de les molècules proteiques sotmeses a un camp elèctric Amb l’ajut d’aquest mètode descobrí que els anticossos són continguts principalment a la fracció gamma de les globulines del sèrum Rebé el premi Nobel de química l’any 1948

Per la seva contribució a l’aïllament de les flavoproteïnes i per altres estudis sobre ferments respiratoris li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1955

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures…