Resultats de la cerca

Amplià estudis a Itàlia i Grècia i incorporà l’estil grec en els edificis que construí, com la façana del collegi de la universitat, l’hospital de Saint George i la National Gallery, tots a Londres, i d’altres

Amplià l’hospital de la Charité 1778-81 —avui enderrocat—, que seguia models dòrics Treballà en diversos palauets a París i a Suïssa, a Alemanya i a Espanya, on potser intervingué en la construcció del palau de Líria de Madrid

La seva activitat coneguda es redueix a la participació que tingué en la construcció de la catedral de Florència 1355, on amplià el cos d’edifici projectat per Adi Cambio, començà a aixecar la nau i féu els darrers tres pisos del Campanile 1357, iniciat per Giotto i APisano

Amplià i reformà el Vieux Louvre 1362-80, on construí la famosa escala exterior, que perdurà fins a Lluís XIII A París, hom li atribueix l’església dels Célestins 1365-70 i la capella del Collège de Beauvais 1375-80 El 1397 projectà la tomba de Bertrand Du Guesclin per a Saint-Denis Projectà la capella del castell de Vincennes

Es competeix en totes les modalitats i està obert als socis Fou creat com a continuació de les 24 Hores de Pilota, promogudes pel CN Barcelona els anys cinquanta i que, posteriorment, s’amplià a 48 Hores Existeixen altres clubs que organitzen les “12 Hores de Pilota” com el Club Frontennis Mollerussa, el Club Gimnàstic de Tarragona pala i frontennis, el Club Frontennis Cerdanyola, el Club Natació Igualada mà, pala i paleta, el Club Frontó Berga frontennis i el Club Natació Terrassa mà i frontennis

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri Funcionà fins el…

Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus autores i Noticia biográfica de…

Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme historicista…

Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i obres, com el…

Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya 1897-99, a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat monument a Rius i Taulet, 1897-1901 monument a Pitarra, 1906 tinença d’alcaldia de la Concepció casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual…