Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Luis Gutiérrez Soto
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid 1934, edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” 1939 de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte— Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire 1941-49, Palau March a Palma 1942-45— Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid 1954— Féu diverses aportacions…
Emili Pérez i Piñero
Arquitectura
Arquitecte.
El 1961 guanyà el primer premi en el concurs d’estudiants al Sisè Congrés de la UIA a Londres amb una estructura per a un “teatre plegable” En essència presentava les principals aportacions de les seves estructures articulades i plegables juxtaposició de tetràedres incomplets —formats per políedres complexos articulats—, nusos tridimensionals, rigidesa de l’estructura —que aconseguí per un sistema d’autocontrol de la mateixa estructura— i utilització repetitiva dels mòduls bàsics Obtingué molts premis i realitzà dues obres que deixà inacabades la cúpula del Museu Dalí, a Figueres…
Francesc Folguera i Grassi

Francesc Folguera i Grassi
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es feu càrrec de…
Juhani Pallasmaa
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
Es titulà arquitecte a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki el 1966 Tot i que ha projectat nombroses arquitectures com la reforma de la Casa de Cultura de Rovaniemi 1984-86 i 2009-10, el Museu del Banc de Finlàndia 2002-03 o el centre comercial Kamppi a Hèlsinki 2003-06, la seva contribució a l’arquitectura internacionalment més reconeguda és la seva obra teòrica, sovint considerada una de les més destacades aportacions al pensament fenomenològic des de la professió arquitectònica El seu llibre The Eyes Of The Skin Architecture And The Senses ha tingut una destacada influència…
Paolo Soleri
Arquitectura
Escultura
Urbanisme
Arquitecte, escultor i urbanista italià.
L’any 1946 es graduà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Torí El 1947 anà als Estats Units, on treballà amb Frank Lloyd Wright, pel qual fou molt influït Hi projectà un pont que fou exposat pel Museum of Modern Art Retornà a Itàlia 1950 i, després de dissenyar una fàbrica de ceràmica a Vietri sul Mare Salern, de cinc pisos comunicats per rampes en espiral, s’establí definitivament als Estats Units l’any 1956 Al desert d’Arizona portà a la pràctica l’únic dels seus projectes visionaris, el complex urbanístic d’habitatges Arcosanti, una vasta edificació de formigó i acer capaç d’…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…
Rafael Masó i Valentí

Rafael Masó i Valentí
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona i germà del pedagog Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona i fou un dels fundadors de Vida 1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia , L’Enderroc , Lletres o Lo Geronès , i, a…
,
Mitjans de comunicació 2014
Comunicació
Ràdio i televisió
El 2014 es va caracteritzar per ser un any de gran intensitat informativa a causa de les crítiques pel biaix ideològic i les polèmiques al voltant dels mitjans de comunicació públics, la competència ferotge entre els grups mediàtics que controlen les televisions privades, els indicis de consolidació de projectes periodístics "alternatius", la pèrdua continuada de lectors en la premsa escrita, i les grans modificacions dels hàbits de consum mediàtic, especialment entre les joves generacions Els mitjans de comunicació autonòmics, estat de la qüestió En l’àmbit televisiu, cal destacar, per…
Mitjans de comunicació 2012
Comunicació
Ràdio i televisió
Durant l'any 2012, la triple crisi del món de la comunicació econòmica general, de model de negoci i de funció social dels mitjans es va expressar amb tota transparència i cruesa en l'àmbit local, nacional i global Després d'un llarg procés, el Parlament de Catalunya va nomenar els nous sis membres del consell de Govern de la CCMA © CCMA L'impacte de la crisi econòmica general va suposar una davallada dels ingressos publicitaris en tots els suports excepte a internet, i una reducció de les subvencions en els mitjans públics audiovisuals Per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals…
Mitjans de comunicació 2010
Comunicació
Ràdio i televisió
La crisi econòmica la fi de la televisió analògica a l’Estat espanyol i una nova regulació en el sector audiovisual dimissions i canvis en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA, i l’aparició d’un nou diari en català, Ara , i la de Wikileaks van ser els fets més destacats de l’àmbit de la comunicació del 2010 Wikileaks L’esdeveniment periodístic més rellevant pel que fa a l’àmbit internacional van ser les filtracions del portal d’internet Wikileaks, fundat pel periodista australià Julian Assange Al mes de juliol va publicar 92000 arxius secrets de l’exèrcit nord-americà…