Resultats de la cerca

El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del 1676 hi…

Fou l’arquitecte decorador del Regent i un dels més importants representants del rococó francès Féu el cor i la portada sud de Saint-Sulpice ~1720 i decorà salons del Palais-Royal, avui desapareguts, com la major part de la seva obra, la qual hom coneix per l’edició que JHuquier féu dels seus projectes, en tres volums Petit Oppenordt, Moyen Oppenordt i Grande Oppenordt , començada vers 1737 i acabada després de la seva mort

Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis

Ingressà a la cartoixa de Portaceli —on féu el reresagrari— el 1599 i residí després a la d’Aracristi de València, on construí l’església i el claustre nou

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

El 1917 formà part del grup De Stijl, però s’encaminà vers un precubisme D’una gran perfecció en tots els detalls del seu treball, el seu interès se centrà en les relacions que han d’establir-se entre els buits i els plens d’una obra Exemples més significats d’aquesta etapa són el Café d’Unie, a Rotterdam 1924-25, destruït el 1940, i un projecte de cases en sèrie al bulevard de la plaça Sheveringen 1917 El 1918 fou nomenat arquitecte municipal de Rotterdam Després de la seva ruptura amb Theo van Doesburg construí les cases populars Hoek van Holland 1924-27 i la Kiefhoek 1925-27, ambdues a…

Fill i net d’escultors, el 1943 interrompé els estudis d’arquitectura després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial com a pilot d’aviació Capturat pels aliats, arran de les condicions d’habitatge al camp de presoners de Chartres, on fou internat, s'inicià el seu interès per les estructures lleugeres Reprengué els estudis d’arquitectura, que amplià amb una estada als Estats Units, i el 1952 obrí despatx propi a Stuttgart A l’Escola Tècnica de la universitat d’aquesta ciutat, el 1964 fundà l’Institut d’Estructures Lleugeres És considerat un dels membres més importants de l’avantguarda…

Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 —i no acabada fins el 1601—, de nau única amb capelles laterals

Desenvolupà una activitat didàctica, polèmica i combativa contra l’arquitectura retòrica i monumentalista del feixisme italià, des de la revista Casabella , que dirigí entre el 1930 i el 1943, i que fou prohibida pels alemanys Fou secretari regional del grup torinès del MIAR Movimento Italiano per l’Architettura Razionale, condemnat oficialment l’any 1931 pel sindicat feixista Collaborà amb M Piacentini en la Facultat de Física de la Ciutat Universitària de Roma 1934 i en l’Exposició Internacional de París 1937, quan encara creia que era possible una reforma des de l’interior del sistema…

Titulat a Barcelona 1945 Entrà a la diputació provincial de Barcelona el 1953 com a cap del Servei de Conservació de Monuments i fou cap dels serveis d’arquitectura Entre les seves obres de restauració hi ha el pont del Diable de Martorell, la Universitat de Cervera, el castell de Sant Martí Sarroca i els monestirs de Lluçà i de l’Estany Com a obres de creació féu el parvulari i les escoles Mundet, el Museu de Badalona, el Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de Capellades i dugué a terme la installació del Museu de Mir, la restauració del Maricel de Sitges i la installació al seu edifici de…